Anakinra en la diabetis tipus 2: poc eficaç, poc segura

En els pacients amb diabetis mellitus tipus 2 les elevades concentracions de glucosa indueixen la producció d'interleukin-1 en les cèl•lules beta del pàncrees, deteriorant la secreció d'insulina i disminuint la  proliferació cel•lular. Un assaig clínic doble cec va aleatoritzar 70 pacients amb DM2 a anakinra (antagonista recombinant del receptor interleukin-1 humà; administrant  100 mg via subcutània cada 24 hores durant 13 setmanes) o placebo.

A 13 setmanes, el nivell d'HbA1c va ser el mateix en els dos grups (8,37) però la reducció va ser més important en el grup anakinra (0,33; p=0,03) ja que el basal era més elevat (8,7 vs 8,2). La glucèmia basal va ser 1 mmol/l menor en el grup anakinra però a partir de la setmana 4 les diferències es varen reduir (0,5 mmol/l) i ja sense significació estadística. La resistència a la insulina, l'adipoquina sèrica i l'índex de massa corporal varen ser similars en els dos grups.

A petició de l'FDA, es va avaluar la toxicitat de l'anakinra (100 mg al dia) en un assaig controlat amb placebo en 1.414 pacients. Als 6 mesos, la taxa d'infeccions greus com pneumònia i cel•lulitis va ser més elevada amb anakinra (2,1%) que amb placebo (0,4%). Es va detectar la presència d'anticossos antianakinra en un 28% dels pacients tractats. Les reaccions en el punt d'injecció van ser més freqüents amb anakinra (73%) que amb placebo (33%) la qual cosa va motivar la retirada en un 7% dels pacients. S'ha detectat neutropènia en un 8% dels tractats amb anakinra (2% amb placebo). Manquen dades a llarg termini sobre el risc de neoplàsies.

Repercussions a la pràctica clínica
Anakinra és un antidiabètic que s'administra per via subcutània que aporta reduccions molt poc rellevants de l'hemoglobina glicada i seriosos dubtes de seguretat en pacients amb diabetis 2.