Antiepilèptics EFG: mateixa eficàcia que els de marca

En el Comptagotes número 37, de febrer de 2010, es feia referència a una metaanàlisi que avaluava l’eficàcia dels medicaments genèrics enfront els medicaments de marca en patologia cardiovascular. Es posava de manifest la bioequivalència clínica dels genèrics de blocadors α i ß adrenèrgics, antiagregants plaquetars, estatines, IECA, diurètics, blocadors dels canals del calci i, fins i tot, fàrmacs amb marge terapèutic estret com els antiarítmics o anticoagulants.

Els mateixos autors han realitzat una nova revisió sistemàtica, aquest cop amb medicaments antiepilèptics atès que cal avaluar si hi ha un risc real de convulsions en la pràctica clínica. Seleccionen assaigs clínics i estudis observacionals que avaluen la incidència i gravetat de les crisis epilèptiques comparant el medicament de marca amb un o més genèrics. S’identifiquen 16 estudis (9 assaigs clínics, 1 estudi experimental no controlat i 6 estudis observacionals). Es metanalitzen 7 assaigs clínics (n=204) que avaluen fenitoïna, carbamazepina i àcid valproic

Resultats. No es troben diferències en el grau de control de les crisis a curt termini (OR 1,1 i IC95% 0,9-1,2). En un dels assaigs, de disseny encreuat, no s’objectiven diferències en canviar de la marca a genèric. Entre les limitacions dels assaigs clínics hi ha que els estudis són petits, amb poblacions heterogènies i de durada curta.

En els estudis observacionals, el canvi a genèrics s’associa a canvis en l’ús dels fàrmacs o dels serveis sanitaris, però aquests canvis no poden atribuir-se a un menor control de la patologia ja que no solen tenir-se en compte totes les variables confusores.

Repercussions de la pràctica clínica
L’eficàcia dels anticomicials genèrics és similar a la dels medicaments de marca amb 3 grups de medicaments: fenitoïna, carbamazepina, àcid valproic. El canvi a genèrics és segur en la majoria de pacients antiepilèptics i s’hauria de considerar individualment en persones d’alt risc (sobretot en el 20-30% d’epilèpsies de difícil control, que solen ser formes refractàries).

En el Comptagotes número 37, de febrer de 2010, es feia referència a una metaanàlisi que avaluava l’eficàcia dels medicaments genèrics enfront els medicaments de marca en patologia cardiovascular. Es posava de manifest la bioequivalència clínica dels genèrics de blocadors α i ß adrenèrgics, antiagregants plaquetars, estatines, IECA, diurètics, blocadors dels canals del calci i, fins i tot, fàrmacs amb marge terapèutic estret com els antiarítmics o anticoagulants.

Els mateixos autors han realitzat una nova revisió sistemàtica, aquest cop amb medicaments antiepilèptics atès que cal avaluar si hi ha un risc real de convulsions en la pràctica clínica. Seleccionen assaigs clínics i estudis observacionals que avaluen la incidència i gravetat de les crisis epilèptiques comparant el medicament de marca amb un o més genèrics. S’identifiquen 16 estudis (9 assaigs clínics, 1 estudi experimental no controlat i 6 estudis observacionals). Es metanalitzen 7 assaigs clínics (n=204) que avaluen fenitoïna, carbamazepina i àcid valproic

Resultats. No es troben diferències en el grau de control de les crisis a curt termini (OR 1,1 i IC95% 0,9-1,2). En un dels assaigs, de disseny encreuat, no s’objectiven diferències en canviar de la marca a genèric. Entre les limitacions dels assaigs clínics hi ha que els estudis són petits, amb poblacions heterogènies i de durada curta.

En els estudis observacionals, el canvi a genèrics s’associa a canvis en l’ús dels fàrmacs o dels serveis sanitaris, però aquests canvis no poden atribuir-se a un menor control de la patologia ja que no solen tenir-se en compte totes les variables confusores.

Repercussions de la pràctica clínica
L’eficàcia dels anticomicials genèrics és similar a la dels medicaments de marca amb 3 grups de medicaments: fenitoïna, carbamazepina, àcid valproic. El canvi a genèrics és segur en la majoria de pacients antiepilèptics i s’hauria de considerar individualment en persones d’alt risc (sobretot en el 20-30% d’epilèpsies de difícil control, que solen ser formes refractàries).