Sol•licitud de proves d'imatge: el pacient ha de coneixer els riscs

La demanda de proves d’imatge, especialment la tomografia computeritzada, s’ha incrementat considerablement en les darreres dècades, moltes vegades de forma injustificada. Això resulta especialment greu donada la iatrogènia, especialment en forma de càncer, associada a les radiacions ionitzants, que sovint no és tinguda en compte. Aquesta revisió analitza els riscs de l’exposició a la radiació i proposa estratègies per a minimitzar-lo, com fer servir les recomanacions de les guies clíniques i avaluar la relació risc-benefici abans de demanar una prova diagnòstica en el pacient concret.

Diversos factors han contribuït a l’augment de la demanda de proves d’imatge: el desenvolupament de la imatge digital en radiologia, els canvis en els coneixements i les actituds de la població, la concatenació de proves resultant d’una major freqüència de troballes incidentals, l’ús de les proves d’imatge com a monitor de determinats tractaments i la major disponibilitat de la tomografia computeritzada (TC). El disposar de tecnologia més moderna produeix una tendència al seu ús en detriment de les tècniques més convencionals, que en molts casos poden ser, ja no menys perilloses, sinó fins i tot més efectives que les darreres innovacions. El panorama pot empitjorar si, com pot ocórrer, la TC comença a utilitzar-se massivament en programes de cribratge.

En la següent taula s’exposen les dosis de radiació associades a diferents tècniques.

(A partir de 10mSv el risc atribuïble al llarg de la vida és d’almenys 1 cas de càncer per cada 1000 pacients)

L’associació entre exposició a radiació i càncer és coneguda. Són especialment sensibles a la radiació teixits com tiroides i mama. S’estima que una de cada 270 dones de 40 anys a qui se’ls fa una angiografia coronària tomogràfica desenvoluparan càncer com a conseqüència.

A més, la radiació pot produir mutacions genètiques i discapacitats intel·lectuals o del desenvolupament en nens que van ser exposats a radiació in utero, i un augment de la incidència de malalties cardiovasculars. Tampoc es poden oblidar possibles efectes directes de la radiació com lesions cutànies, desenvolupament de cataractes i pèrdua de cabell.

En el número 7 de 7SETmanal varem veure com les radiacions són espacialment danyines en l’etapa uterina i en els primers 100 dies de vida pel que fa al càncer. Un altre risc de l’exposició durant l’etapa fetal és la teratogènia (retard del creixement, deteriormanet cognitiu i dany al sistema nerviós central). A més, no es pot oblidar la major sensibilitat del teixit mamari durant l’embaràs. També, en els nens els teixits són més radiosensibles i compten amb major esperança de vida per a que els efectes de la radiació s’hi puguin desenvolupar.

Les estratègies per a reduir els riscs associats a les radiacions passen per:

- Calcular la dosi de radiació associada a la prova que es planteja solicitar (algunes pàgines web ofereixen eines per a fer aquest càlcul: www.doseinfo-radar.com/RADAR-DoseRiskCalc.html; www.xrayrisk.com/calculator/calculator.php)

- Demanar proves, especialment TC, únicament si està indicat. Les guies de pràctica clínica poden ser de gran utilitat en aquest sentit

- Si cal una prova d’imatge, prioritzar aquelles que menys radiació emeten

- Estandarditzar les tècniques amb què es fan les diferents proves i fer servir dispositius el més segurs possible.

Quan plantegem demanar una prova d’imatge, cal que informem dels seus riscs al pacient. No ho fem de manera natural amb altres riscs molt menys freqüents?