Inhibidors de la bomba de protons i de l'aspirina després de l'infart

La interacció entre els inhibidors de la bomba de protons i clopidogrel, que redueix l’eficàcia d’aquest, ha estat descrita. Aquest estudi analitza l’efecte dels inhibidors de la bomba de protons, administrats juant a aspirina, pel que fa als esdeveniments cardiovasculars en pacients que han patit el seu primer infart de miocardi. Es va observar un augment del risc d’esdeveniments cardiovasculars en el grup que, a més de l’aspirina, rebia un inhibidor de la bomba de protons. Aquesta relació no es va observar per als antagonistes H2.

Es van registrar tots els pacients majors de 30 anys que haguessin patit un primer infart de miocardi (IM) entre 1997 i 2006 a Dinamarca, als qui se’ls hagués prescrit aspirina i que haguessin sobreviscut almenys el primer mes post-IM (n=19.925). Se’ls va seguir durant un any. No es van incloure els pacients en tractament amb clopidogrel. 

Un 21,6% dels pacients inclosos van rebre, a més d’aspirina, un inhibidor de la bomba de protons (IBP), i un 3,3% un antagonista dels receptors H2. Els pacients que van rebre IBP es van aparellar amb els que no en van rebre, segons diferents confusors, obtenint grups comparables.

L’objectiu primari va ser la combinació de mort per causa cardiovascular i la readmissió a l’hospital per IM o accident vascular cerebral (AVC). Els objectius secundaris van ser la mortalitat de qualsevol causa, la mortalitat cardiovascular i la readmissió a l’hospital per IM o AVC.

Durant l’any de seguiment un 16,9% dels paceints van complir l’objectiu primari, amb una mortalitat global de l’ 11,5%. El hazard ratio (HR) per a aquest objectiu en pacients en tractament amb IBP va ser 1,46 (interval de confiança [IC] 1,33 a 1,61), i per a la mortalitat de qualsevol causa va ser 2,38 (IC 2,12-2,67).

També es va dur a terme una anàlisi del risc asociat a l’ús d’antagonistes dels receptors H2, que no va mostrar resultats significatius.

La interacció entre els IBP i els antiagregants es deu a l’alteració en l’absorció a l’estòmac degut a l’augment del pH gàstric. Aquesta, no obstant, no és la única possible explicació dels resultats de l’estudi. També podria ocórrer que els IBP augmentessin per se el risc d’esdeveniments cardiovasculars, o que els resultats obtinguts es deguessin a la presència de confusors no mesurats.