Diabetis i pobresa: menor mortalitat

La prevalença de diabetis tipus 2 és major en les àrees socialment deprimides dels països desenvolupats, especialment en les dones. Molts estudis han descrit les diferències en la morbiditat de la diabetis en funció de l’estatus socioeconòmic. Aquest estudi mostra la relació entre la mortalitat i l’estatus socioeconòmic en diabètics tipus 2. Tant un estatus socioeconòmic baix com la diabetis van augmentar al mortalitat absoluta, però  la mortalitat relativa en els diabètics va ser menor entre els estatus més pobres.

Es va fer servir informació de bases de dades poblacionals d’Escòcia. Es van incloure tots els diabètics tipus 2 d’entre 35 i 84 anys d’edat entre 2001 i 2007 (n=210.994). Es van produir 33.842 morts. La mortalitat absoluta va augmentar amb l’edat i la pobresa, i va ser major entre els homes.

Curiosament, el major risc relatiu (RR) de mort va ser per a les dones entre 35 i 64 anys d’edat en els estatus socioeconòmics més alts i amb un temps d’evolució de la diabetis inferior als 2 anys (RR 4,83, interval de confiança [IC] 3,15-7,40), i el menor per als homes entre 65 i 84 anys en els estatus més pobres i amb una duarada de la diabetis superior a 2 anys (RR 1,13, IC 1,03-1,24). Els resultats es resumeixen en la següent taula. Aquests resultats poden explicar-se per les diferències en les comorbiditats dels grups poblacionals analitzats.

De: Diabetes Care 34:1127–1132, 2011