AINE en infartats: ni una miqueta

Des que en l’any 2000 l’estudi VIGOR va alertar sobre l’associació entre l’inhibidor de la COX-2 rofecoxib i l’augment del risc cardiovascular, altres estudis han posat també de manifest que els AINE incrementen aquest risc, especialment en aquells pacients que ja han sofert algun esdeveniment. No obstant, fins ara aquest increment s’associava a tractaments de més d’una setmana de durada. Aquest estudi poblacional en pacients infartats mostra que no existeix una finestra temporal en què es puguin utilitzar els AINE, sinò que aquests comporten risc des del primer moment del seu ús. Si no queda més remei que utilitzar-los, naproxèn és d’elecció, sense oblidar l’elevat risc de sagnat que s’hi associa.

Es va analitzar la població danesa que havia patit un primer infart de miocardi (IM) entre 1997 i 2006 (n=83.677), pel que fa al seu consum d’AINE i a la mortalitat i la recurrència d’IM. El 42,3% van rebre algun AINE al llarg del període de seguiment. Hi va haver un total de 35.257 esdeveniments (morts o recurrències d’IM).

Es va observar un augment del risc de mort o recurrència d’IM amb l’ús d’AINE a l’inici del tractament (hazard ratio [HR] 1,45, interval de confiança [IC] 1,29-1,62), que va persistir al llarg del mateix (HR 1,55, IC 1,46-1,64, després de 90 dies de tractament).

En l’anàlisi per fàrmac, diclofenac va ser el que va mostrar major risc de mort o recurrència d’IM (HR 3,26, IC 2,57-3,86, durant la primera setmana de tractament). Aquest risc va apareixer des del mateix inici del tractament (molt especialment en majors de 80 anys: HR 5,49), i es va mantenir al llarg del mateix.

Rofecoxib va mostrar major risc de mort als 7-14 dies de tractament, i de recurrència d’IM ja en la primera setmana, i celecoxib després de 14-30 dies.

Tractaments amb ibuprofèn de durada superior a una setmana també van comportar augment risc, tot i que menor que els inhibidors de la COX-2 i diclofenac. Naproxèn va ser l’únic AINE que no va comportar augment del risc cardiovascular en cap moment del tractament. No obstant, el seu major risc de sagnat gastrointestinal fa que calgui utilitzar-ho amb especial cautela en els pacients infartats.