Presa de bafs: una recomanació a fer no sistemàticament

Les inhalacions de vapor (rinotèrmia) es fan servir sovint com a tractament del refedat comú des de fa segles. Aquesta revisió Cochrane (1) d’assaigs clínics aleatoris avaluant l’efecte de la rinotèrmia mitjançant un aparell ad hoc sobre els símptomes del refredat mostra que actualment no hi ha prou evidència com per a poder recomanar aquesta pràctica de manera sistemàtica.

La rinotèrmia es fa servir amb un doble propòsit: facilitar el drenatge de la mucositat i destruir el virus causant (estudis in vitro han demostrat la mort del virus del refedat quan se’l sotmet a altes temperatures).  

La revisió va incloure sis assaigs en adults (n=394; dels quals 215 s’havien refredat de manera natural i 172 havien estat inoculats amb el virus). Els grups intervenció dels estudis van rebre, a través de l’aparell específic, aire a 40-47°C, mentre que els control van rebre aire a temperatura ambient, humidificat o no, mai per sobre dels 30°C.

La qualitat dels estudis inclosos en general va ser bona. La metanàlisi de tres d’ells, els realitzats a Europa, va mostrar milloria dels símptomes de refredat amb la rinotèrmia (odds ratio 0,31, interval de confiança 0,16-0,60), però la mida reduïda de la mostra i l’heterogeneïtat dels estudis posen en dubte aquest resultats.

Els estudis realitzats als Estats Units d’Amèrica, en canvi, no van mostrar resultats positius, i fins i tot en un d’ells la rinotèrmia va augmentar la resistència al pas de l’aire per les fosses nasals. Al contrari, en un estudi israelià aquesta resistència va disminuir.

Un dels estudis va analitzar presència del virus i dels seus anticossos en la mucositat nasal, sense trobar diferències entre el grup intervenció i el control. En cap dels estudis inclosos van empitjorar els símptomes, mentre que en alguns es van reportar efectes adversos menors, com ara irritació nasal.

La diferència entre els resultats dels estudis europeus i americans es podria deure a l’ús de una màscara o broquet anestèsic en els estudis americans o a diferències en l’epidemiologia de les rinitis virals o en el clima.

Es va observar que durades de les inhalacions superiors als 30 minuts no suposaven beneficis addicionals i, en canvi, augmentaven la resistència al pas de l’aire per les fosses nasals. Probablement la durada òptima de les inhalacions és la que subjectivament reporta més confort.

Aquesta revisió va incloure estudis fets en adults, però en febrer d'enguany es va publicar un article (2) que tampoc troba evidència d'efectivitat de la rinotèrmia en nens.

No existeixen evidències per a recomanar la pràctica de la rinotèrmia de manera sistemàtica. Quan no obstant es recomani, la durada ha d’estar en funció del confort del pacient, sense superar els 30 minuts.