Protectors gàstrics, desprotectors ossis

En els darrers mesos s’ha parlat dels problemes de seguretat dels inhibidors de la bomba de protons. Tot i que a vegades els riscs que s’hi associen són baixos, el fet que aquests fàrmacs estiguin amplament distribuïts en la població els converteixen en un problema de salut pública. Aquesta metanàlisi va observar una odds ratio de fractura amb l’ús d’inhibidors de la bomba de protons d’1,29.

Es van incloure un total d’11 estudis (5 de casos i controls, 3 de casos i controls niats i 3 de cohorts), d’alta qualitat en el seu conjunt, publicats entre 1997 i 2011, avaluant el risc de fractura associat a fàrmacs antiàcids (6 estudis d’inhibidors de la bomba de protons [IBP] i antihistamínics H2 [AH2], 4 d’IBP i 1 d’AH2). No es van trobar assaigs clínics que avaluessin aquesta qüestió.

En global, l’odds ratio [OR] de fractura amb IBP va ser d’1,29 (interval de confiança [IC] 1,18-1,41), mentre que no es va observar relació significativa entre risc de fractura i AH2. Les metanàlisis dels 3 estudis de casos i controls niats i dels 3 de cohorts van mostrar, en canvi, una lleu relació entre fractura i AH2 (OR 1,20, IC 1,13-1,28 i OR 1,08, IC 1,02-1,13, respectivament).

Tant combinant les dades dels estudis de més qualitat com les dels de menys qualitat, la relació entre IBP i fractura continuava essent significativa (OR 1,32, IC 1,18-1,47 i OR 1,25, IC 1,06-1,48, respectivament). Els AH2, en canvi, només van mostrar l’associació en la metanàlisi dels estudis de més qualitat (OR 1,13, IC 1,05-1,21).

En aquells estudis que ajustaven els resultats per 5 o més variables, l’OR de fractura va ser 1,36 (IC 1,24-1,49) amb IBP i 1,14 (IC 1,06-1,22) amb AH2.

Pel que fa al tipus de fractura, l’OR de fractura de maluc va ser 1,31 (IC 1,11-1,54) i vertebral 1,56 (IC 1,31-1,85) amb IBP.

L’ús a llarg termini (més d’un any) (OR 1,34, IC 1,09-1,66) o a altes dosis (OR 1,53, IC 1,18-1,97) d’IBP va incrementar el risc de fractura de maluc, però la dosi habitual d’IBP també (OR 1,42, IC 1,31-1,53).

El fet que els IBP bloquin fins a un 98% de la secreció àcida gàstrica i els AH2 només un 70% explica la diferència en el risc de fractura observada entre uns i altres fàrmacs.

Aquesta metanàlisi presenta algunes limitacions, principalment les que es deriven del fet que només inclogui estudis observacionals, però suggereix clarament que cal ser caut a l’hora de receptar un IBP a poblacions amb risc basal de fractura, especialment dones de més de 65 anys.