La recurrència de les infeccions del tracte respiratori superior en nens es cura amb l'edat

Assaig clínic comparant adenoidectomia amb conducta expectant en nens entre 1 i 6 anys amb infeccions del tracte respiratori alt (ITRA) de repetició. No es van observar diferències significatives entre les dues estratègies, tret d’un major nombre de dies amb ITRA greu en el grup dels adenoidectomitzats. La prevalença d’ITRA, a més, va disminuir al llarg del temps en tots dos grups.

S’estima que les infeccions recurrents del tracte respiratori alt afecten a un 20% dels nens, molts dels quals són derivats a otorinolaringologia per a ser intervinguts. Fins ara no es disposava d’estudis de qualitat que avaluessin aquesta pràctica.

Es van incloure en l’estudi 111 nens, procedents d’onze hospitals generals i dos centres acadèmics d’Holanda, derivats per a adenoidectomia (amb o sense miringotomia) per infeccions recurrents del tracte respiratori superior. Es va definir infecció del tracte respiratori superior com la presència de dos o més dels següents: febre, símptomes diaris d’obstrucció nasal o respiració bucal, secreció nasal, odinofàgia o tos.

Van ser criteris d’exclusió els antecedents d’adenoidectomia; la presència de drenatges timpànics o la indicació per als mateixos; la síndrome de Down; i la presència de malformacions craniofacials.

Cinquanta quatre nens van ser assignats al grup adenoidectomia, i 57 al grup conducta expectant. L’assignació es va realitzar assegurant el balanç dels dos grups pel que fa a edat (<2 anys i ≥2 anys) i hospital de procedència. Un 40% del grup conducta expectant va acabar rebent adenoidectomia en algun moment del seguiment.

Mitjançant registres pels pares i pels metges es van recollir una sèrie de variables relacionades amb les infeccions del tracte respiratori alt (ITRA) a l’inici de l’estudi i al llarg del mateix (durant 2 anys).

En l’anàlisi per intenció de tractar ajustada (per les diferències basals entre els grups) no es van observar diferències significatives entre els dos grups en l’objectiu primari (nombre d’episodis d’ITRA) ni en cap dels objectius secundaris (nombre de dies amb ITRA, nombre d’episodis i de dies amb ITRA lleu o greu, nombre de dies amb febre, nombre d’episodis i dies amb símptomes d’oïda mitja amb febre i absentisme de l’escola).

A més de l’anàlisi per intenció de tractar, se’n van fer anàlisi per protocol i per tractament rebut. En la taula es resumeixen els resultats de les anàlisis ajustades:

També es va observar que la prevalença d’ITRA va disminuir al llarg del temps en tots dos grups.

Malgrat, com hem dit, un percentatge considerable de nens (40%) inicialment assignats al grup conducta expectant van acabar rebent adenoidectomia durant el seguiment, no es van observar diferències entre aquests i els assignats al mateix grup que sí van complir amb el protocol. A més, no hi va haver diferències entre els dos grups pel que fa a la variable principal de l’estudi (nombre d’episodis d’ITRA) en les diferents tipus d’anàlisis realitzades (per intenció de tractar, per protocol i per tractament).

Tampoc hi va haver diferències entre les característiques basals dels nens inclosos a l’estudi i les dels que, complint criteris d’inclusió, no van participar per altres motius (com per exemple manca de consentiment informat). D’aquesta manera, podem afirmar que els resultats de l’estudi són probablement generalitzables.

L’adenoidectomia no aporta beneficis en la prevenció de les recurrències de les ITRA. Aquest resultat, però, és poc generalisable atesa la heterogeneïtat en les indicacions d’adenoidectomia en els diferents països, regions i àrees (els resultats a Holanda poden no ser aplicables a Catalunya, on les ITRA de repetició no solen ser una indicació d’adenoidectomia [1]). El que sí sembla clar és que les ITRA tendeixen a desaparèixer soles amb l’edat.

[1] Les principals indicacions de l’adenoidectomia al nostre mitjà són la hipertròfia d’adenoides amb quadre clinic de Síndrome de l’Apnea Obstructiva del Son (SAOS) greu i la sospita de malignitat. Indicacions relatives són la hipertròfia adenoidea que dona lloc a insuficiència respiratòria nasal i que coexisteix amb SAOS, la malformació craniofacial, les otitis (aguda recidivant, mitja crònica i mitja secretora) i la rinosinusitis de repetició.