LDL: el príncep destronat en la predicció de cardiopatia isquèmica en diabètics

Alguns estudis han suggerit que el paràmetre lipídic que millor prediu el risc coronari en diabètics no és el colesterol- LDL, sinó el no-HDL. Aquest estudi de cohorts va trobar resultats similars: la major capacitat de predicció de cardiopatia isquèmica en diabètics va ser la raó no-HDL:HDL. Aquesta capacitat va ser superior a la de l’LDL, fins i tot quan els nivells d’LDL són <96,5 mg/dl.

Es va seguir una cohort de 18.673 pacients d’entre 30 i 70 (mitjana de 60) anys d’edat amb diabetis tipus 2, durant una mitjana de 4,8 anys (fins al primer esdeveniment coronari, la mort o el final de l’estudi), a Suècia. Un 13% dels pacients tenia antecedents de malaltia cardiovascular (cardiopatia isquèmica i/o accident vascular cerebral) en el moment de l’inici del seguiment.

Per cada increment d’una desviació estàndard en les mesures de lípids, el risc (hazard ratio) de cardiopatia isquèmica va ser 1,23 per la raó colesterol-no-HDL:colesterol-HDL (no-HDL:HDL); 1,20 per al colesterol no-HDL; 1,17 per al colesterol-LDL (LDL); i 1,15 per a la raó triglicèrids:colesterol-HDL TG:HDL).

A més, els pacients amb valors de no-HDL:HDL baixos van presentar millors valors de TG:HDL que aquells amb LDL < 96,5 mg/dl.

El millor predictor de cardiopatia isquèmica en diabètics va ser la raó no-HDL:HDL, per sobre dels nivells d’LDL, fins i tot quan l’LDL és <96,5 mg/dl. A més, els alts nivells de triglicèrids que presenten molts diabètics degut a la seva insulinresistencia, fan perdre valor predictiu a la formula de Friedwald per al càlcul de l’LDL.