Sou a Articles > Alliberats del PSA

Alliberats del PSA

7SETmanal (27/10/2011)

La U.S. Preventive Services Task Force acaba de publicar un document on recomana de l’abandonament per part dels professionals sanitaris de la pràctica de la detecció dels nivells de PSA amb finalitats de diagnòstic precoç de càncer de pròstata. Per primera vegada disposem de dades suficients per a poder afirmar que el cribratge amb PSA, fins i tot en homes menors de 75 anys, no aporta beneficis i, en canvi, pot resultar perjudicial. En un context d’excés de càrrega laboral, això esdevé una molt bona notícia, perquè permet reorientar els esforços cap a activitats sanitàries efectives.

Per tal de revisar les recomanacions de la U.S. Preventive Services Task Force dels anys 2002 i 2008, es van analitzar els assaigs clínics aleatoris sobre l’ús del PSA en el cribratge de càncer de pròstata, els assaigs clínics aleatoris o estudis de cohorts comparant prostatectomia o radioteràpia amb conducta expectant i els estudis observacionals grans sobre efectes adversos de la prostatectomia, publicats des de 2002.

Es va buscar resposta a quatre qüestions:

1-      ¿El cribratge mitjançant PSA redueix la mortalitat global o per càncer de pròstata?

2-      Quins són els efectes adversos del cribratge del càncer de pròstata mitjançant PSA?

3-      Quins són els beneficis del tractament del càncer de pròstata diagnosticat precoçment o mitjançant cribratge?

4-      Quins són els efectes adversos del tractament del càncer de pròstata diagnosticat precoçment o mitjançant cribratge?

Es van trobar 5 assaigs sobre cribratge i 3 assaigs aleatoris i 23 estudis de cohorts sobre tractament del càncer de pròstata. Dels assaigs sobre cribratge, els dos més grans i amb millor qualitat presentaven resultats contradictoris. Un va trobar una reducció de la mortalitat als 9 anys per càncer de pròstata amb el cribratge (respecte a no cribratge) en homes entre 55 i 69 anys d’edat (risc relatiu 0,80 [interval de confiança 0,65-0,98]; reducció absoluta del risc 0,07%). L’altre no hi va trobar diferències estadísticament significatives als 10 anys.

Després de 3 o 4 tandes de cribratge un 12-13% dels homes hi presentaven falsos positius, i un 0,5-1% de les biòpsies de pròstata es va seguir d’infecció greu o retenció urinària.

Dels estudis sobre tractament, un assaig de bona qualitat va trobar que la prostatectomia en el càncer de pròstata localitzat, comparada amb la conducta expectant, reduïa la mortalitat per aquest tipus de càncer als 13 anys de seguiment (risc relatiu 0,62 [interval de confiança 0,44–0,87]; reducció absoluta del risc 6,1%). Els beneficis, però, es limitaven als homes de <65 anys d’edat.

De cada de 3 homes tractats amb prostatectomia i de cada 7 tractats amb radioteràpia, en comparació amb la conducta expectant, un home presentava disfunció erèctil com a conseqüència del tractament. Així mateix, per cada 5 homes prostatectomitzats, un presentava incontinència urinària. La mortalitat perioperatòria de la prostatectomia va ser del 0.5%, i la taxa d’esdeveniments cardiovasculars de 0,6-3%. A més, la radioteràpia es va associar a disfunció vesical.

El cribratge de càncer de pròstata mitjançant PSA, si bé n’augmenta el nombre de casos diagnosticats, no suposa una reducció en la mortalitat global ni per aquest tipus de càncer. En canvi, s’associa a efectes adversos innecessaris derivats dels procediments diagnòstics (biòpsia) i terapèutics (prostatectomia, radioteràpia) que se’n deriven. Alguns d’aquests efectes adversos són el risc d’infecció i/o hemorràgia, l’ansietat pels falsos positius, la impotència, la incontinència urinària o la disfunció intestinal

Fins ara sabíem que la raó risc/benefici era desfavorable a l’ús del cribratge en majors de 75 anys. Per sota d’aquesta edat la conveniència del cribratge era incerta. Ara, en canvi, sabem que, a qualsevol edat, la detecció del PSA amb la finalitat de diagnosticar precoçment el càncer de pròstata és més perjudicial que beneficiosa.

Chou R, Croswell JM, Dana T, Bougatsos C, Blazina I, Fu R, Gleitsmann K, Koenig HC, Lam C, Maltz A, Rugge JB and Lin K. Screening for Prostate Cancer: A Review of the Evidence for the U.S. Preventive Services Task Force. Annals of internal medicine. 2011 Oct 7; link

Comentaris

#1
Dan Marian Oltean 2011-11-19 22:21:00
Muy interesantes los comentarios que hacen unos de los lectores en la página web del artículo original sobre los sesgos del estudio.

Has de registrar-te per poder fer comentaris.

 
Web Mèdica Acreditada. Veure més informació