Lumbàlgia crònica: ioga, tai-txi o teràpia física

En alguns dels darrers números de 7SETmanal hem vist com determinades disciplines, com el ioga o el tai-txi, són alternatives a la forma més convencional de teràpia física en la lumbàlgia crònica. Aquest estudi abunda en aquesta idea i mostra que l’efectivitat d’un programa de ioga és comparable a la dels exercicis d’estiraments convencionals. L’avantatge d’aquestes alternatives és que poden resultar més atractives al pacient.

Es van distribuir aleatòriament 228 pacients amb lumbàlgia crónica simple a rebre un programa de ioga (viniioga), exercicis d’estirament del tronc i les extremitats o un llibre d’autocura. Tant el programa de ioga com el d’estiraments consistia en 12 classes setmanals de 75 minuts de durada.

A les 12 setmanes, el grup que va rebre ioga presentava 2,5 punts (interval de confiança [IC] -3,7 a -1,3) menys en el Roland Disability Questionnaire (que mesura la funció) i 1,1 (IC -1,7 a -0,4) punts menys en l’escala de símptomes, respecte al grup que va rebre el llibre d’autocura. Als 6 mesos i mig la funcionalitat continuava essent millor per al grup ioga, amb una diferència de puntuació en el qüestionari de funcionalitat de -1,8 punts (IC -3,1 a -0,5) entre aquest grup i el que va rebre el llibre. En cap moment es va observar superioritat del ioga respecte als exercicis d’estiraments.

La satisfacció, mesurada com el percentatge de participants que recomanarien el programa, va ser major entre els que van ser assignats a rebre ioga que entre els que van rebre les sessions d’estiraments (85% versus 54%).

Una possible limitació de l’estudi és que la disfunció associada a la lumbàlgia a l’inici de l’estudi va ser major el grup ioga.

Davant la lumbàlgia crònica és preceptiu oferir teràpia física al pacient. L’elecció de la modalitat de la mateixa (ioga, tai-txi o exercicis més convencionals) dependrà de cada pacient.