Estatines: totes iguals davant la glucosa

Alguns estudis (com JUPITER) han suggerit que les estatines tenen efectes adversos sobre el metabolisme de la glucosa. Altres, en canvi, han suggerit el contrari. Els autors d’aquest estudi van comparar tres règims de tractament hipolipemiant amb igual capacitat de reducció del colesterol LDL, pel que fa als seus efectes sobre diferents paràmetres indicadors del metabolisme de la glucosa. En tots tres grups va augmentar de manera similar la resistència a la insulina. El possible augment de la resistència a la insulina associat a les estatines no va ser fàrmac-depenent ni dosidepenent, ni tampoc es va modificar amb l’afegiment d’ezetimiba.

Més de 150 adults (dels quals 56 eren homes) amb colesterol-LDL elevat després de tres mesos de mesures higienico-dietètiques van ser distribuïts aleatòriament a rebre simvastatina 40 mg, rosuvastatina 10 mg o una combinació de simvastatina 10 mg i ezetimiba 10 mg durant 12 setmanes.

Prèviament s’havien exclòs aquells pacients amb malaltia cardiovascular coneguda, diabetis, hipertrigliceridèmia >500 mg/dl, nefropatia amb creatinina >1,6 mg/dl, hipotiroïdisme, hepatopatia, neoplàsia, evidència clínica o analítica de malaltia infecciosa o inflamatòria, hipertensió arterial no controlada o tractament hipolipemiant en les darreres 4 setmanes.

Es va observar l’evolució en diversos paràmetres indicadors del metabolisme de la glucosa en tots tres grups (intragrup), i es va comparar aquesta evolució entre els tres grups (intergrup). Com a mesura de la resistència a insulina es va fer servir l’homeostasis model assessment of insulin resistance (HOMA-IR; avaluació de la resistència a insulina amb un model d’homeòstasi) (insulinèmia basal (UI/l) x glicèmia basal (mg/dl)/405), mentre que per a quantificar la funció de les cèl·lules beta es va fer servir l’homeostasis model assessment of beta-cell function (HOMA-B; avaluació de la funció de les cèl·lules beta amb un model d’homeòstasi) ([360 x insulinèmia basal (UI/l)]/[glicèmia basal (mg/dl) -63]).

Els principals resultats es resumeixen en la següent taula:

HOMA-IR: homeostasis model assessment of insulin resistance (avaluació de la resistència a insulina amb un model d’homeòstasi). HOMA-B:  homeostasis model assessment of beta-cell function (avaluació de la funció de les cèl·lules beta amb un model d’homeòstasi). PCR: proteïna C reactiva

Tampoc no hi va haver diferències entre l’índex de massa corporal, la circumferència de cintura i l’alanin amonitransferasa (ALT) abans de començar els tres mesos de tractament amb mesures higienico-dietètiques, en acabar aquest període i en acabar les 12 setmanes de tractament farmacològic.

Les limitacions d’aquest estudi són la manca d’un grup control, que no hi va haver emmascarament de les intervencions i la curta durada (12 setmanes) de la intervenció.

El possible augment de la resistència a la insulina associat a les estatines no es fàrmac-depenent ni dosidepenent, ni tampoc el modifica l’afegiment d’ezetimiba.