Per a perdre pes, millor dieta i exercici

Els agonistes del receptor glucagon-like peptide-1 (GLP-1), comercialitzats com a complement dels antidiabètics orals (ADO) en obesos, s’han postulat com a tractament de la obesitat fins i tot en no diabètics. La reducció del pes que aconsegueixen, però, és modesta, i l’ús d’aquests fàrmacs s’associa a efectes secundaris gastrointestinals, a més d’hipoglucèmia. Se’n desconeix la seva efectivitat i seguretat a llarg termini i tenint en compte les comorbiditats dels pacients. Per perdre pes, siguis o no diabètic, millor dieta i exercici.

Exenatida i liraglutida són agonistes del receptor glucagon-like peptide-1 (GLP-1), és a dir substàncies capaces d’estimular aquest receptor que es posa en marxa quan mengem, potenciant la secreció d’insulina i inhibint la de glucagó, i reduint la sensació de gana.

Aquests fàrmacs, d’administració subcutània, estan actualment comercialitzats com a complement dels antidiabètics orals (ADO) en obesos, principalment quan calen tres fàrmacs. En la pràctica, el seu ús resulta molt limitat per l’existència d’alternatives més adients en la majoria dels casos.

Aquesta metanàlisi d’assaigs clínics va avaluar l’eficàcia i seguretat dels agonistes del receptor GLP-1 com a tractament de l’obesitat. Es van incloure 25 estudis (22 en pacients diabètics tipus 2, i 3 en no diabètics) que comparaven un agonista GLP-1 (exenatida/12h, exenatida/setmana o liraglutida/24h) amb un control (placebo, un ADO –metformina, sulfonilurea, tiazolidinediona o gliptina- o insulina), amb un mínim de 20 setmanes de durada (rang 20-52 setmanes). En els estudis en diabètics es podien fer servir com a cointervencions, tant en el grup intervenció com en el control, metformina, sulfonilurea o tiazolidinediona.

Es va observar disminució del pes amb els agonistes GLP-1 en tots els estudis. La metanàlisi de 21 estudis (18 en població diabètica o 3 en no diabètica; n= 6.411) va mostrar una reducció modesta, de -2,9 (interval de confiança [IC] -3,6 a -2,2) Kg, amb aquests fàrmacs. Per subgrups, aquesta reducció va ser de -2,8 (IC -3,4 a -2,3) Kg en els 18 estudis en diabètics i de -3,2 (IC -4,3 a -2,1) Kg en els 3 estudis en no diabètics. La reducció en el pes va estar associada a la dosi de GLP-1 rebuda.

Tres estudis van comparar exenatida/12h amb liraglutida/24h o amb exenatida/setmana. No hi va haver diferències en la reducció de pes entre aquests grups.

D’altra banda, els agonistes GLP-1 també van disminuir les xifres de pressió arterial (sistòlica i diastòlica) i de colesterol, i d’hemoglobina glicada en diabètics, però no van modificar els nivells dels enzims hepàtics ALT i fosfatasa alcalina.

Els agonistes GLP-1  es van associar a efectes secundaris com nàusees, diarrees i vòmits (3-5 vegades més freqüents que en els grups control) i amb episodis d’hipoglucèmia  que la majoria de vegades va ser lleu. 

Les principals limitacions d’aquesta metanàlisi són que tots els estudis inclosos van ser finançats per la indústria farmacèutica i van tenir una durada curta (entre 20 i 52 setmanes) tenint en compte que és més fàcil perdre pes a curt-mitjà termini que mantenir aquesta pèrdua al llarg del temps.

La disminució de pes a curt termini (20-52 setmanes) que ofereixen els agonistes GLP-1 és modesta (al voltant de 3 kg) i l’ús d’aquests fàrmacs s’associa a efectes secundaris gastrointestinals i hipoglucèmia. A més, cal dilucidar quines són l’efectivitat i seguretat a més llarg termini, tenint en compte les comorbiditats dels pacients. Per perdre pes, siguis o no diabètic, millor dieta i exercici.