Prevenció de les recurrències de l'herpes simple tipus 2: més difícil del que sembla

El tractament profilàctic de les recurrències (genitals) del virus de l’Herpes Simple tipus 2  amb aciclovir o valaciclovir ha mostrat la seva eficàcia, tant per a les recurrències clíniques (amb lesions identificables i/o altres símptomes) com subclíniques (que només es poden detectar microbiològicament) de llarga durada (> 12 hores). Aquests tractaments, però, no han aconseguit reduir la taxa de transmissió del virus paral·lelament a la reducció en la incidència de recurrències, sinó només en una proporció molt menor. Això es deu en part a la freqüent existència de recurrències de menys de 12 hores de durada, que generalment són subclíniques, la prevenció de les quals no és tan sensible al tractament antiherpètic com la prevenció de recurrències més llargues.

Es van realitzar tres assaigs clínics creuats amb un total de 113 adults (edat mitjana d’edat 43 anys; 54% dones) amb serologia del virus de l’Herpes Simple tipus 2 (VHS-2) positiva sense infecció per VIH:

Els participants havien de recollir mostres genitals amb una torunda quatre vegades al dia durant cadascuna de les intervencions. Es van recollir 23.605 mostres (compliment del 86%), de les quals un 5,4% van ser positives per a VHS-2, i es van enregistrar 344 episodis de recurrència (definits com la presència d’alguna mostra positiva precedida immediatament per dues mostres negatives i seguida per dues mostres negatives), dels quals un 80% van ser subclínics.

Es va calcular la probabilitat de tenir una mostra positiva, la freqüència i durada dels episodis de recurrència i la càrrega viral detectada en les mostres per a cadascuna de les intervencions.

El risc de presentar una mostra positiva va ser 95% vegades menor amb dosis estàndard d’aciclovir que amb absència de tractament; 21% menor amb dosis altes d’aciclovir que amb dosis estàndard de valaciclovir; i 46% menor amb dosis altes de valaciclovir que amb dosis estàndard d’aquest fàrmac. Totes les intervencions amb antiherpètics (aciclovir o valaciclovir, dosis altes o estàndard) van reduir el risc de presentar una mostra positiva en relació a la manca de tractament farmacològic.

La freqüència de les recurrències va ser major amb l’absència de tractament que amb aciclovir a dosis estàndard (28,7 vs 10 episodis/any). En els assaigs 2 i 3 no hi va haver, en canvi, diferències en la freqüència dels episodis entre les intervencions.

Pel que fa a la durada mitjana dels episodis, hi va haver diferències entre els grups en els assaigs 1 i 3 (assaig 1: 13h per a l’absència de tractament farmacològic i 7h per a aciclovir a dosis estàndard; assaig 3: 10h per a valaciclovir a dosis estàndard i 7h per a valaciclovir a altes dosis). En l’assaig 2, en canvi, per a totes dues intervencions (valaciclovir a dosis estàndard i aciclovir a dosis altes) la durada mitjana dels episodis va ser de 8h.

També el nombre mitjà de còpies del VHS-2 en les mostres va diferir entre les intervencions en els assaigs 1 i 3, amb resultats favorables per a aciclovir a dosis estàndard i valaciclovir a dosis estàndard, respectivament.

Pel que fa als efectes adversos, un 30% dels pacients que van rebre valaciclovir a dosis elevades van presentar cefalea.

Les recurrències breus (menys de 12 hores) de VHS-2 són freqüents (més que les recurrències de més llarga durada), fins i tot durant el tractament amb dosis elevades d’antiherpètics. Aquestes recurrències acostumen a ser subclíniques. Aquesta és en part la possible explicació de perquè els antiherpètics, malgrat redueixen el nombre de recurrències llargues -clíniques o subclíniques- de manera molt important, només redueixen les taxes de transmissió del virus en molt menor mesura.

D’altra banda, considerant els resultats dels tres assaigs, aciclovir a dosis estàndard (400 mg/12h) sembla una bona alternativa per al tractament profilàctic de les recurrències del VHS-2.