Vacunació anti-tos ferina: llum verda

El calendari vacunal vigent recomana l’administració de la vacuna hexavalent de la diftèria, el tètanus, la tos ferina (DTP), la poliomielitis (Po), l’Haemophilus Influenzae tipus b (Hib) i l’Hepatitis B (HB) als infants de 2, 4, 6 mesos, i la pentavalent (sense la HB) als 18 mesos. Fa uns anys es va modificar el component anti-tos ferina, que era cel·lular (P), passant a ser acel·lular (Pa), amb igual eficàcia però amb menys efectes secundaris. No obstant, no es coneixia el grau de risc de convulsions febrils i d’epilèpsia associat a Pa. Aquest estudi mostra que el risc de convulsions febrils està augmentat durant els dies de l’administració de la primera i la segona dosis de la vacuna, però en cap moment es va observar un augment del risc d’epilèpsia.

Es van seguir durant 7 anys tots els nens nascuts a Dinamarca entre gener de 2003 i desembre de 2009 (prèvia exclusió d’aquells que havien estat diagnosticats de convulsions febrils o epilèpsia durant els primers tres mesos de vida), en total, gairebé 380.000 nens. Es va registrar la taxa de convulsions febrils als 18 mesos de vida i d’epilèpsia als 7 anys, així com la data de cada crisi. Tenint en compte que a Dinamarca els nens reben les dosis de la vacuna DTPa-Po-Hib als 3, 5 i 12 mesos d’edat (amb un record als 5 anys), es van relacionar les dates de vacunació amb les d’ocurrència d’una crisi.

El risc de convulsió febril va augmentar durant els dies de l’administració de la primera  (hazard ratio [HR] 6,02, interval de confiança [IC] 2,86-12,65) i de la segona dosis de la vacuna (HR 3,94, IC 2,18-7,10), però no durant el dia de l’administració de la tercera dosi. No hi va haver risc d’epilèpsia associat a la vacunació.

El fet que el risc de convulsió febril no estigués augmentat també durant el dia de la tercera dosi no té una explicació clara. És possible que les crisis observades durant la primera i la segona dosi fossin desencadenades per la vacunació però en realitat es deguessin a altres motius.

Estudis fets als EUA i al Regne Unit mostren riscs de convulsió (sense especificar si és febril o no febril) menors que aquest estudi fet a Dinamarca. L’explicació pot ser la manca de distinció entre convulsions febrils i no febrils en aquests estudis.

D’altra banda, la vacuna anti-tos ferina utilitzada a Dinamarca conté únicament la toxina pertússica, a diferència de la que es fa servir als EUA, Regne Unit i Catalunya (on la vacuna hexavalent conté toxoide pertussis, hemaglutinina filamentosa i pertactina, i la vacuna pentavalent toxoide pertussis i hemaglutinina filamentosa, sense pertactina). És possible que aquest fet limiti l’aplicació dels resultats a la població catalana.

Altres possibles efectes secundaris associats a la vacuna DTPa són: reaccions locals i sistèmiques (febre, irritabilitat, somnolència). S’han descrit excepcionalment episodis d’hipotonia i hiporeactivitat, febre superior a 40°C en les primeres 48 hores i episodis de plor o crit perllongat. En aquests casos s’ha de valorar si es continua vacunant front la tos ferina (només si els beneficis superen els riscos). També s’han descrit casos d’inflamació de tota l’extremitat en què es va administrar la vacuna en les dosis de record.