Còctels pel refredat: “ni chicha, ni limoná”

L’ús de combinacions de medicaments per al tractament del refredat comú, de venda en farmàcies sense necessitat de recepta, és freqüent. En adults i nens grans aporten una milloria discreta de l’estat general (que cal contrastar amb els possibles riscs), però el seu efecte sobre els símptomes concrets del refredat és clínicament irrellevant. S’ha d’evitar en tot cas l’ús de fenilpropanolamina, pel risc d’hemorràgia intracranial que comporta. En nens petits, la manca de proves d’efectivitat i el risc d’efectes adversos fan que aquests fàrmacs estiguin desaconsellats.

Hi ha certa evidència que els antihistamínics de primera generació tenen cert efecte en la rinorrea i els esternuts associats al refredat comú. D’altra banda, els descongestionants nasals i els analgèsics també hi ha demostrat la seva efectivitat.

Es va revisar la literatura buscant assaigs clínics que avaluessin l’efectivitat i seguretat de les combinacions d’antihistamínics, descongestionants i analgèsics, comparant-los amb placebo, altres tractaments (excepte antibiòtics) o manca de tractament, en nens o adults amb refredat comú. Es van excloure aquells estudis en pacients amb rinitis al·lèrgica, infeccions respiratòries o malalties cròniques concurrents, èczema atòpic, asma, febre, sinusitis, faringitis exsudativa o amb símptomes de més d’una setmana de durada.

Es van incloure un total de 27 estudis (n> 5.000): 14 avaluant la combinació antihistamínic-descongestionant; 2 la combinació antihistamínic-analgèsic; 6 la combinació analgèsic–descongestionant; i 5 la combinació antihistamínic-analgèsic-descongestionant. En la majoria d’estudis (21) el control va ser placebo, mentre que en la resta va ser un altre tractament. L’heterogeneïtat dels estudis pel que fa a població inclosa, intervencions, objectius i disseny va ser considerable.

Totes les combinacions avaluades van tenir un efecte beneficiós sobre la simptomatologia general en adults i nens de més de 6 anys, amb un NNT de 4 per a la combinació antihistamínic-descongestionant.

Pel que fa a símptomes concrets, les combinacions que incloïen un descongestionant van tenir cert efecte sobre l’obstrucció nasal, les que incloïen antihistamínic-analgèsic-descongestionant van millorar la rinorrea i la tos, i les combinacions d’antihistamínic-descongestionant poden tenir cert efecte en la intensitat dels esternuts a partir del segon dia de tractament. Aquests efectes, però, van tenir poca rellevància clínica. Les dades en nens petits no van ser suficients per a poder treure’n conclusions.

Els efectes adversos van ser més freqüents en els grups intervenció que en els control. La combinació antihistamínic-descongestionant es va associar a sequedat de boca i a insomni, i  l’analgèsic-descongestionant a mareig (NNT 14). Cal recordar, a més, que, com va alertar la Food and Drugs Administration dels EUA en 2005, fenilpropanolamina s’associa a hemorràgia intracranial, i que en nens de menys de 6 anys els antitussígens i altres fàrmacs pel tractament del refredat s’associen a efectes adversos i fins i tot, segons l’FDA, a mort (com els descongestionants pseudoefedrina, fenilefrina i efedrina, i els antihistamínics difenhidramina, bromfeniramina i clorfeniramina).

En adults i nens de més de 6 anys les combinacions d’antihistamínics, descongestionants (excepte fenilpropanolamina) i analgèsics són moderadament útils en la millora global dels símptomes quan els beneficis superen els riscs.