Apòsits per a les úlceres del peu diabètic: l'alginat tampoc és millor

Com ja vam veure en el número 26 de 7SETmanal, l’ús d’apòsits és una de les estratègies terapèutiques de les úlceres del peu diabètic (neuropàtiques i/o isquèmiques). Dels molts tipus que hi ha, no se sap quin és més efectiu. Aquesta revisió d’assaigs clínics aleatoris no va mostrar avantatges dels apòsits d’alginat respecte d’altres tipus d’apòsits o d’altres tractaments. Els criteris per a elegir un o altre apòsit en el tractament de les úlceres del peu diabètic seran les característiques de l’úlcera, els símptomes que presenti el pacient i del cost.

En úlceres altament exsudatives cal aplicar apòsits amb gran capacitat d’absorció, com són els apòsits d’alginat. Aquests permeten controlar l’excés d’humitat en aquests tipus de lesions, afavorint així la seva curació.

Es van incloure sis estudis (n= 375), amb diabètics tipus 1 i/o tipus 2. Els pacients inclosos en els estudis presentaven, en general, úlceres diabètiques no complexes. Les principals dades dels estudis es resumeixen en la següent taula:

No es van observar diferències en l’efectivitat entre els apòsits d’alginat i els apòsits bàsics de contacte (gases) pel que fa al nombre d’úlceres curades. Tampoc hi va haver diferències entre els apòsits d’alginat i els d’escuma o els d’hidrocol·loide antimicrobians (amb plata). No hi va haver dades suficients per a treure conclusions sobre altres aspectes relacionats amb el tractament de les úlceres.

Entre les limitacions d’aquesta revisió cal destacar que tots els estudis incloïen pocs pacients i/o temps de seguiment curts, i el risc de biaix va ser alt en un estudi (Ahroni 1993) i desconegut en la resta.

Donat que de moment no se’n coneixen diferències, els criteris per a elegir un o altre apòsit en el tractament de les úlceres del peu diabètic dependrà del cost i de les característiques de l’úlcera i els símptomes que presenti el pacient.