Alzheimer: un diagnòstic inexorable

Malgrat les limitacions metodològiques dels estudis i els dubtes sobre les repercussions clíniques, l’anticolinesteràsic donepezil s’utilitza per al tractament de la malaltia d’Alzheimer en estadis lleus-moderats. En fases més avançades (moderades-greus) reporta, únicament, una molt discreta milloria cognitiva, sense que la seva combinació amb memantina suposi majors avantatges. Malauradament no disposem en l’actualitat de tractaments capaços de frenar de manera eficaç l’inexorable avenç d’una malaltia tan devastadora individualment i familiarment com és l’Alzheimer.

Gairebé 300 pacients de la comunitat (no institucionalitzats), amb malaltia d’Alzheimer moderada-greu (Standarized Mini-Mental State Examination [SMMSE] de 5-13 sobre 30, on més puntuació significa millor funció cognitiva) i en tractament amb donepezil durant almenys els 3 mesos anteriors van ser distribuïts aleatòriament en quatre grups:

• Grup 1: donepezil: es va continuar el tractament amb donepezil i s’hi va afegir un placebo de memantina
• Grup 2: manca de tractament actiu: es va discontinuar el tractament amb donepezil i s’hi van afegir placebos de donepezil i memantina
• Grup 3: memantina: es va discontinuar el tractament amb donepezil i s’hi van afegir memantina i un placebo de donepezil
• Grup 4: donepezil+memantina: es va continuar el tractament amb donepezil i s’hi va afegir memantina

Un any més tard, els pacients que havien continuat el tractament amb donepezil presentaven, respecte als que havien discontinuat aquest tractament, una millora de la funció cognitiva, amb guanys de gairebé 2 punts en el SMMSE. No es van observar, però, altres millores clínicament significatives amb les diferents opcions de tractament de l’estudi. El tractament combinat (donepezil+memantina) no va suposar cap avantatge significatiu respecte a l’ús de monoteràpia. 

Curiosament, la probabilitat d’abandonament de la intervenció entre els pacients que van continuar amb donepezil va ser la meitat que la dels pacients que el van discontinuar. Igualment, la taxa d’abandonaments va ser major entre aquells pacients que van rebre placebo de memantina que la dels pacients que van rebre memantina activa. Aquells pacients que van abandonar el tractament abans de la 18a o 30a setmanes presentaven pitjors nivell cognitiu i funcional en el moment de l’abandonament que aquells que hi van continuar. L’abandonament del tractament va suposar, en general, un major empitjorament tant cognitiu com funcional.

L’eficàcia de donepezil en les fases inicials de la malaltia (lleus-moderades) presenta dubtes. En fases més avançades (moderades-greus) reporta, únicament, una molt discreta milloria cognitiva (augment de 2 punts en el SMMSE després d’un any de tractament), sense que la seva combinació amb memantina suposi majors avantatges. Malauradament no disposem en l’actualitat de tractaments capaços de frenar de manera eficaç l’inexorable avenç d’una malaltia tan devastadora individualment i familiarment com és l’Alzheimer. Quan un fàrmac no mostri eficàcia en un pacient concret, cal retirar-lo.