Promoción de hábitos de vida saludable: vale la pena

En 2002 es van publicar els resultats de l’estudi Diabetes Prevention Program (DPP), que va mostrar que tant una intervenció intensiva sobre els estils de vida com l’administració de metformina disminueixen la probabilitat de desenvolupar diabetis en pacients en risc de patir aquesta malaltia, respecte a l’administració de placebo. Els autors d’aquell estudi publiquen ara una anàlisi de cost-efectivitat de les diferents intervencions del DPP, a 10 anys de seguiment. La intervenció sobre els estils de vida és cost-efectiva mentre que l’administració de metformina suposa només un lleuger estalvi, en comparació amb el placebo, per a prevenir l’aparició de diabetis en individus en risc.

A l’estudi Diabetes Prevention Program (DPP) uns 3.200 pacients majors de 25 anys, amb un índex de massa corporal (IMC) >24 Kg/m2 i amb glucosa basal alterada o intolerància oral a la glucosa, van ser distribuïts aleatòriament en tres grups. Els membres del primer grup van rebre una intervenció intensiva individualitzada sobre els estils de vida, els del segon, metformina (850 mg/dia durant el primer mes, 850 mg/12h més tard) i els del tercer, placebo durant 3 anys.

La intervenció sobre els estils de vida es va administrar al llarg de diverses sessions individualitzades (les 16 inicials amb freqüència setmanal, les següents, mensuals) i va consistir en animar els participants a seguir la dieta i realitzar exercici físic moderat durant almenys 150 minuts a la setmana.

Aleshores es va animar als participants dels grups “metformina” i “intervenció intensiva sobre els estils de vida” a continuar amb aquests tractaments durant 7 anys més, i tots els participants en l’estudi (incloent els del grup “placebo”) van ser convidats a seguir una altra intervenció sobre estils de vida, aquesta vegada en grup, durant el mateix període de temps. Un 88% dels participants en el DPP es van enrolar en aquesta segona fase.

Passats aquests 7 anys (és a dir, als 10 anys de l’inici de l’estudi), el risc de desenvolupar diabetis havia disminuït un 34% en el grup que va rebre la intervenció intensiva i un 18% en el que va rebre metformina, respecte al que va rebre placebo.

Els autors del DPP publiquen ara una anàlisi cost-efectivitat de les intervencions dutes a terme. La intervenció sobre els estils de vida és cost-efectiva ja a partir del tercer any de seguiment, mentre que l’administració de metformina suposa només un lleuger estalvi, en comparació amb el placebo.

Possiblement aquests resultats serien encara millors si la intervenció intensiva sobre els estils de vida de la primera fase de l’estudi hagués estat en grup, i no individualitzada. Les intervencions en grup han mostrat una eficàcia comparable amb la de les individualitzades en alguns programes per a perdre pes. És possible, tot i que no ho sabem amb seguretat, que també ho siguin en la prevenció de la diabetis.

També cal tenir en compte que la comparació es va efectuar amb placebo. Si s’hagués comparat la intervenció amb absència de tractament (situació que s’ajusta més a la realitat), el cost-efectivitat hagués estat, molt probablement, encara millor.