Exercici a la carta: ja no hi ha excuses

En alguns números de 7SETmanal hem posat de manifest que, per a que l’exercici físic sigui efectiu en termes de salut cardiovascular i global, n’hi ha prou amb fer-ne una mica cada dia. Aquest estudi evidencia que, en diabètics tipus 2, la reducció en la hiperglucèmia que s’aconsegueix amb mitja hora diària d’exercici físic moderat és comparable amb la que s’aconsegueix quan l’exercici es practica durant una hora cada dos dies. 

Se sap que després d’una estona d’exercici físic disminueixen els episodis d’hiperglucèmia durant el dia subsegüent, mentre que la sensibilitat perifèrica a la insulina es manté elevada durant 48 hores. Així, la pràctica habitual d’exercici físic té conseqüències en el control glicèmic a llarg termini, tot i que als 6-8 dies de la cessació en aquesta pràctica desapareixen els efectes sobre la sensibilitat de la insulina. Per tot això, l’exercici físic és una part fonamental del tractament del diabètic.

Trenta pacients (edat mitjana: 60 anys, índex de massa corporal mitjà: 30,4, hemoglobina glicada mitjana: 7,2%) diabètics tipus 2 van participar en un assaig clínic aleatori creuat. Les intervencions, de 2 dies de durada, eren les següents: 30 minuts d’exercici físic moderat diari, 60 minuts d’exercici físic moderat cada 2 dies o la manca d’exercici:

Tots els pacients van seguir estrictament una mateixa dieta diabètica al llarg de l’estudi. El període de blanqueig entre intervenció i intervenció va ser d’un mínim de 4 dies.

Durant la intervenció, es van monitoritzar de manera contínua la glucèmia i, en aquells diabètics que no seguien tractament amb insulina, els nivells d’aquesta hormona en sang. Les concentracions de glucosa i insulina corresponents tant al primer com al segon dia d’intervenció, es mostren en el següent gràfic:

(De: Diabetes Care 35:948–954, 2012)

La barra blanca representa la manca d’exercici, la negra l’exercici durant 60 minuts cada dos dies i la ratllada l’exercici durant 30 minuts diaris.

*Diferència significativa en comparació amb la manca d’exercici.

†Diferència significativa en comparació amb l’exercici diari

‡Diferència significativa en comparació amb l’exercici cada dos dies

Les concentracions mitjanes de glucosa al llarg dels dies 1 i 2 van disminuir lleugerament (de 9,1 mmol/l a 8,3 mmol/l) tant amb la intervenció de 30 minuts diària com amb la de 60 minuts a dies alterns. El temps en hiperglicèmia també es va reduir de manera similar amb ambdues intervencions, passant de 7h 40 minuts al dia amb la manca d’exercici a menys de 6 hores al dia amb qualsevol dels dos programes d’exercici.

En alguns pacients (amb comorbiditat cardiovascular, polineuropatia o poca resistència física) poden ser millor tolerades les tandes més curtes d’exercici diari. Una  bona manera d’aconseguir-ho és integrant-lo a les rutines diàries (anar caminant a la feina, o baixar del transport dues parades abans). Per a la resta de pacients, l’elecció de la freqüència serà únicament una qüestió de preferències personals. Diari o cada dos dies: divideix-lo com vulguis, el que compta és el total.