Com calcules el filtrat?

En 2002 es va proposar i definir el terme malaltia renal crònica, els nivells de gravetat de la qual es van establir en funció de la taxa de filtrat glomerular, fàcilment calculable a través d’una fórmula que té en compte el nivell de creatinina sèrica, l’edat, el sexe i la raça del pacient. La fórmula que majoritàriament s’ha fet servir fins ara (l’MDRD) té algunes limitacions, i darrerament se n’ha proposat una altra (la CKD-EPI) que, fent servir els mateixos paràmetres, calcula de manera més acurada la taxa de filtració glomerular.

Es va revisar la literatura buscant estudis de cohorts en què es comparés l’ús de les fórmules MDRD i CKD-EPI pel que fa a la capacitat de prevenció de mortalitat prematura (global i cardiovascular) i de malaltia renal terminal en adults.

Es van identificar 45 estudis (25 en població general, 7 en població d’alt risc i 13 en pacients amb malaltia renal crònica), amb un total d’1,1 milions d’adults i una mitjana de seguiment de 7,4 anys (9,4 milions persona-anys).

En gairebé una quarta part de la població general les xifres de FG van ser més altes amb l’equació CKD-EP que amb l’MDRD. Aquesta proporció va ser del 15% i del 6,6% dels individus en les cohorts de risc alt i en les de pacients amb malaltia renal crònica, respectivament. Només un 0,6% dels individus de les cohorts de població general va presentar xifres de FG més baixes amb la CKD-EP que amb l’MDRD.

L’ús de la CKD-EP va permetre, doncs, reclassificar molts pacients que havien rebut el diagnòstic de malaltia renal crònica com a no nefròpates, i en alguns casos rebaixar la gravetat de la nefropatia.

Els individus que havien estat reclassificats mitjançant l’equació CKD-EP van presentar menor taxa de mortalitat global i cardiovascular i menor incidència de malaltia renal terminal (gràcies a un maneig més acurat) que aquells en què l’aplicació de la CKD-EP no havia suposat un canvi en la classificació.

L’equació CKD-EP és probablement el millor mètode de mesura de la FG d’ús massiu de què disposem actualment. No obstant, no és perfecte. Continua essent una fórmula que té molt en compte els nivells sèrics de creatinina, amb les limitacions (confusió per massa muscular, ingesta de carn i estat nutricional, bàsicament) que això comporta.