Aixeca't i camina!

Com vèiem en el número 51 de 7SETmanal estar molt de temps assegut és un factor de risc de mortalitat per qualsevol causa independent del nivell d’activitat física. Aquest nou estudi posa de relleu que interrompre la sedestació amb caminades breus d’intensitat lleugera o moderada disminueix la glucèmia postprandial i els nivells d’insulina en adults obesos o amb sobrepès. La promoció d’estratègies en aquest sentit podria ser una bona mesura de salut pública per disminuir el risc cardiovascular.

Diversos estudis observacionals han demostrat que la interrupció de períodes de sedestació perllongada s’associa a efectes beneficiosos en marcadors de risc cardiometabòlic. Amb l’objectiu de poder determinar causalitat es va dissenyar aquest estudi d’intervenció on es van comparar els efectes aguts de la sedestació continuada sobre la glucosa postprandial i sobre els nivells d’insulina amb la sedestació interrompuda per caminades curtes d’intensitat lleugera o moderada.

Es van seleccionar 19 adults obesos o amb sobrepès amb edats compreses entre els 45 i els 65 anys, que van ser aleatoritzats a tres períodes de tres protocols de comportament successius: 1) sedestació ininterrompuda; 2) sedestació amb caminades lleugeres (3,2 km/h) de 2 minuts cada vint minuts; i 3) sedestació amb caminades de 2 minuts d’intensitat moderada (5,8 a 6,4 km/h) cada vint minuts. 

De: Diabetes care. 2012 May; 35 (5):976-83

Per cadascun dels tres protocols, es feia una extracció inicial de sang (moment -2 hores) i després d’un període de sedestació de dues hores seguides, s’administrava una beguda test estandarditzada amb 75 g de carbohidrats i 50 g de greixos (moment 0 hores). A continuació els participants seguien els respectius protocols de comportament de l’assaig amb extraccions de sang cada hora abans dels períodes d’activitat.

Mentre estaven asseguts els participants miraven la televisió o DVD, llegien, feien treball administratiu senzill o treballaven amb l’ordinador portàtil. Com que l’activitat física pot alterar la sensibilitat a la insulina durant 72 hores, es va deixar un mínim de 6 dies de rentat entre l’aplicació de cada protocol per eliminar els potencials efectes d’arrossegament dels protocols amb activitat.

En cada protocol es van calcular els increments positius de l’àrea sota les corbes (iASC) de la glucèmia i la insulina durant les 5 hores posteriors a la ingesta de la beguda test.

La iASC de la glucèmia (mmol/L per hora) va disminuir en els dos protocols amb activitat (lleugera: 5,2, interval de confiança [IC] 4,1-6,6; moderada: 4,9, IC 3,8-6,1) en comparació amb el protocol de sedestació continuada (6,9, IC 5,5-8,7) (figura B). La iASC de la insulina (pmmol/L per hora) també es va reduir en els protocols amb activitat  (lleugera: 633,6, IC 552,4-727,1; moderada: 637,6, IC 555,5-731,9) respecte a la sedestació ininterrompuda (828,6, IC 722,0-950,9) (figura D).

De: Diabetes care. 2012 May; 35 (5):976-83

Aquests resultats poden tenir implicacions importants en situacions en les que l’activitat física continuada no és factible o pràctica, com determinats llocs de treball o centres docents. La implementació d’estratègies d’intervenció clíniques i en salut pública per interrompre el temps de sedestació en contextos com aquests podria disminuir el risc cardiovascular.