Anticolinèrgics en monoteràpia per l'asma infantil: desaconsellats

En nens amb edat per sobre de 2 anys amb exacerbacions agudes de l’asma, els anticolinèrgics inhalats en monoteràpia són menys eficaços que els beta2-agonistes i que la combinació de beta2-agonista amb anticolinèrgic. Tot i no presentar efectes adversos significatius, els resultats d’ aquesta revisió permeten desaconsellar l’ús d’anticolinèrgics en monoteràpia. El tractament de nens amb exacerbacions asmàtiques moderades o severes s’hauria de fer amb la combinació d’anticolinèrgics i beta2-agonistes inhalats.

Els anticolinèrgics inhalats són un dels fàrmacs disponibles pel tractament de les exacerbacions asmàtiques en nens. Dins aquesta família, el bromur d’ipratropi és molt utilitzat en els serveis d’urgències com a teràpia complementària als beta2-agonistes en el tractament d’emergència de les exacerbacions agudes de l’asma, malgrat que el seu ús principal és el tractament de pacients adults amb malaltia pulmonar obstructiva crònica.

Aquesta revisió Cochrane es va fer amb l’objectiu de determinar l’efectivitat de la monoteràpia amb anticolinèrgics inhalats en les exacerbacions asmàtiques de nens per sobre de dos anys, en comparació amb beta2-agonistes o amb tractaments combinats.

De la cerca realitzada fins l’abril de 2011 es van seleccionar sis assajos clínics aleatoris (ACA) que complien els criteris d’inclusió, malgrat que presentaven limitacions per mides mostrals petites, règims terapèutics variats amb fàrmacs diversos, i avaluació de resultats diferents. Això va fer que només es poguessin combinar les dades pels resultats de fracàs del tractament i hospitalització. En quatre dels estudis es van utilitzar nebulitzadors per administrar els fàrmacs, en dos es va fer amb presuritzadors i càmera d’inhalació.

La metanàlisi de quatre estudis amb 171 nens i nenes va revelar que els que van rebre anticolinèrgics sols tenien més probabilitats de fracàs del tractament que els que van rebre beta2-agonistes (odds ratio [OR] 2,27; interval de confiança [IC] 1,08 a 4,75).  El fracàs del tractament amb anticolinèrgics en monoteràpia també va ser més probable que quan es combinava amb beta2-agonistes en l’anàlisi combinada de quatre estudis amb 173 nens i nenes (OR 2,65, IC 1,2 a 5,88). Els criteris per definir el fracàs terapèutic van variar entre estudis i van incloure reconsulta en urgències en les 12 a 24 hores següents, necessitat de tractament endovenós o de ingrés hospitalari.

Per tant, el tractament de les exacerbacions de l’asma de nens de més de dos anys amb anticolinèrgics inhalats en monoteràpia no és apropiat. Els beta2-adrenèrgics de vida mitja curta, sols o combinats amb bromur ipratropi, continuen sent d’elecció. Així queda reflectit en la majoria de guies terapèutiques.