Més VIDA!

Hi ha creixent evidència que l’Atenció Primària és el nivell assistencial millor posicionat pel maneig de la fragilitat en la gent gran, tant pel que fa als resultats clínics com a la reducció dels costos d’atenció. El manteniment de la funcionalitat és un element fonamental per preservar la qualitat de vida i evitar o reduir la dependència però disposem de poques eines de valoració de les activitats instrumentals de la vida diària adaptades i validades en el nostre medi. En aquest sentit, el qüestionari VIDA és una eina fiable, que no presenta biaixos de gènere i que es correlaciona de forma adequada amb altres mesures de funcionalitat i amb factors de fragilitat en la gent gran.

S’entén per funcionalitat la capacitat per realitzar activitats, associades generalment amb habilitats motores, que ens permeten viure de manera independent en el nostre domicili i en la comunitat. És un millor indicador de salut que les meres malalties que pateix la persona i té un fort valor pronòstic del deteriorament clínic general, de discapacitat i de dependència. Per això la seva avaluació és important en totes les estratègies de valoració, maneig i seguiment clínic de la gent gran, i específicament de la gent gran fràgil.

Les escales de valoració de la funcionalitat es basen en la realització autònoma o no de les activitats de la vida diària (AVD), que s’agrupen en activitats bàsiques (ABVD) i activitats instrumentals (AIVD), que són més complexes, són necessàries per mantenir la independència en la comunitat i es deterioren més precoçment. L’índex de Barthel és una bona eina de valoració de les ABVD, però en canvi, l’índex de Lawton i Brody, el més utilitzat en la valoració de les AIVD malgrat que no ha estat adaptat culturalment ni validat en el nostre mitjà, presenta un biaix cultural i de gènere reconeguts perquè dona molt pes a les tasques domèstiques i utilitza uns rangs de puntuació poc discriminatoris en cada ítem. 

Una altra manera d’avaluar AIVD és mitjançant proves d’execució, que consisteixen en la realització de tasques específiques, generalment motrius i de marxa, o relacionades amb l’equilibri, com el test de la marxa (Tinetti) o el Timed Get-up and Go que tenen bona correlació amb qüestionaris de valoració funcional i no s’influencien per dèficit culturals. Les seves principals limitacions són el rang limitat i la poca precisió de les mesures.

L’objectiu d’aquest estudi va ser analitzar la fiabilitat interobservador i intraobservador del qüestionari VIDA, aplicat a persones de 75 o més anys sense alteracions sensorials ni trastorns físics ni psíquics importants. Per això es va administrar 71 parells de qüestionaris VIDA, 33 persones per analitzar la fiabilitat interobservador (22 entre metges i 11 entre metge i infermera) i 38 per la fiabilitat intraobservador (28 metges, 10 infermeres).

De: Aten Primaria. 2012 Jun;44(6):312

Els resultats de l'estudi posen de manifest que el qüestionari VIDA és una eina molt fiable i que no produeix biaixos de gènere. A més la puntuació presenta associació amb altres eines per mesurar funcionalitat (test Timed Get up and go, test de Barthel) i amb factors de fragilitat de la gent gran. Aquests resultats conviden a continuar amb el seu procés de validació.