Diabetis tipus 2: a poc a poc i bona lletra

La intensificació del tractament antiglucemiant (amb l’objectiu de reduir l’hemoglobina glicada a <6%) s’associa a una menor incidència anual de neuropatia sensitiva-motora en diabètics tipus 1 i millora la velocitat de conducció de l’impuls nerviós i el llindar de detecció de vibració en diabètica tipus 1 i 2. No obstant, s’associa a major risc d’hipoglucèmies i, en el cas dels diabètics tipus 2 mal controlats, a major mortalitat. En aquest tipus de pacients el seu ús no està, doncs, justificat. En els diabètics tipus 1 caldrà sospesar acuradament el risc-benefici.

Es va revisar la literatura buscant assaigs clínics aleatoris d’almenys un any de durada que avaluessin el tractament intensiu (augment de la freqüència de l’administració d’insulina subcutània, infusió contínua d’insulina, antidiabètics orals, modificacions de l’estil de vida i/o transplantament de pàncrees) de la diabetis pel que fa a la prevenció de la neuropatia diabètica sensitiva-motora distal.

Es van identificar un total de 17 estudis (set en diabetis tipus 1, vuit en diabetis tipus 2 i dos en diabetis tipus 1 o 2), de qualitat, en general, alta.

Es va observar una reducció en la incidència anual de neuropatia diabètica sensitiva-motora en els diabètics tipus 1 (dades de 2 estudis, n= 1.228) que havien rebut la intervenció intensiva (reducció del risc d’1,84% per any). En els diabètics tipus 2 (dades de 4 estudis, n= 6.669), en canvi, no hi va haver diferències entre els grups.

La intervenció intensiva també es va associar a millors resultats pel que fa a velocitat de conducció de l’impuls nerviós i el llindar de detecció de vibració (mesurats als nervis peroneal i medià).

No obstant, el risc d’efectes adversos (principalment la hipoglucèmia) va ser significativament major amb el tractament intensiu, tant en diabètics tipus 1 com tipus 2, i en diabètics tipus 2 aquest tractament es va associar a major guany ponderal.

A més, com vam veure en els números 9 i 15 de 7SETmanal, la intensificació del tractament de la diabetis tipus 2 per tal d’aconseguir una HBA1c <6% en pacients amb mal control s’associa a major mortalitat global. En aquest grup de pacients la intensificació del tractament no està doncs justificada. En diabètics tipus 1 caldrà sospesar molt bé el risc i el benefici d’aquestes pràctiques.