La vacuna antipertússica en adults és cost-efectiva. Estudi a alemanya

Introducció.  Malgrat la bona cobertura a la infantesa, la incidència de Bordetella pertussis entre els adults és alta; a Alemanya, la tos ferina segueix sent una malaltia endèmica. La morbiditat en adults provoca quasi 100 dies de malaltia per cada cas i complicacions com ara incontinència urinària, fractura de costelles o pèrdua de consciència. A més, els adults es converteixen en una font de transmissió de la malaltia per als infants que, sobretot per sota dels 6 mesos d'edat, requereixen ingrés hospitalari per complicacions severes com són l'apnea, l'encefalopatia i, fins i tot, la mort.

Objectius.  Avaluar els beneficis potencials, els riscos, els costos i la relació cost-efectiva dels programes rutinaris de vacunació contra la tos ferina en adults a Alemanya.

Metodologia.   Es va fer servir un model de Markov (ja prèviament construït) amb estats cíclics d'un any per simular estats de salut i nivells d'immunitat associats tant amb la malaltia com amb la vacunació antipertússica.  Es van avaluar tres estratègies: 1. Cap vacunació. 2. Una sola dosi dins del període de 20 a 64 anys (administració de la vacuna triple bacteriana [DTP] en comptes de la vacuna contra la diftèria i el tètan [DT]   3. Vacunació amb dosis de reforç cada deu anys.  Es van fer anàlisis de sensibilitat tenint en compte la incidència de la malaltia, els costos i l'eficàcia de la vacuna i la freqüència de reaccions adverses. Els costos i beneficis futurs es van descomptar en un 3 %. Es van analitzar per a una hipotètica cohort de 50 milions de persones (de 79 milions de població general), distribuïdes, segons la població alemanya, en aquestes franges: 19 % entre 20 i 29 anys, 24 % entre 30 i 39 anys, 26 % entre 40 i 49 anys, 20 % entre 50 i 59 anys i 10 % entre 60 i 64 anys. Es va estimar la mateixa distribució de vacuna (entre el 40 % i el 82 %), segons la cobertura obtinguda amb la DT. També es va estimar que una quarta part de la reducció de la incidència de la malaltia era gràcies a la immunitat de comunitat (sobretot en adolescents, dels quals només el 16 %, d'11 a 13 anys, i el 39 %, de 14 a 17 anys, reben la DT a Alemanya) i la resta, gràcies a la vacunació.

Mesuraments principals.  Van ser quatre:  els costos expressats en euros per a l'any 2006; els casos evitats; l'increment del cost per cas evitat i l'increment del cost per anys de vida guanyats ajustats per qualitat, quality-adjusted life year saved (QALY). Dins dels costos es van comptar els sanitaris (visites ambulatòries, hospitalitzacions, anàlisis, radiografies i antibiòtics) i els no sanitaris (temps de les absències laborals i fàrmacs obtinguts sense recepta).

Resultats. Per una incidència de 165 per 100.000, l'estratègia d'una sola dosi de vacuna estalviaria 498.000 casos i l'estratègia de reforços cada 10 anys n'estalviaria un milió.  Aproximadament 31 milions d'adults  (un 62 % de la cohort) es vacunarien amb una sola dosi (estratègia 2) per un cost de 366 milions d'euros, mentre que l'estratègia 3 valdria  687 milions d'euros.  Des del punt de vista dels QALY, l'estratègia 2 costaria 5.800 euros per any de vida amb bona salut guanyat (160 euros per cas de B. pertussis evitat) mentre que l'estratègia 3 valdria 7.200 euros (o 200, respectivament).

Conclusió. La vacunació rutinària dels adults de 20 a 64 anys, a Alemanya, amb DTP és cost-efectiva.

Discussió. Els resultats obtinguts concorden amb els resultats d'un altre estudi americà (vegeu la bibliografia): hi ha més bona relació de cost-efectivitat com més incidència té la malaltia. Actualment el calendari de vacunes contra la B. pertussis a Alemanya és el següent: la primera dosi entre els 3 i els 5 mesos d'edat, la segona, entre els 12 i els 15 mesos i un reforç entre 9 i 17 anys; recentment, s'ha començat a recomanar una tercera dosi als 5-6 anys d'edat abans de l'escolarització primària.

Conflicte d'interessos.  El primer autor va obtenir una beca de l'Agency for Healthcare Research and Quality de l'US Department of Health and Human Services. Els tres autors declaren que no hi ha conflicte d'interessos.

Comentari crític.  Si he escollit aquest article és perquè Alemanya, pel fet de ser també un país de la Unió Europea, presenta punts en comú amb la població catalana, encara que la distribució per edats dins la franja de 20 anys - 64 anys és discretament diferent que la de Catalunya. Segons les dades de l'Idescat de 2006: el 51 % de la població té de 20 anys a 39 anys (a Alemanya és el 43 %) i el 42 % en té de 40 a 59 (a Alemanya, el 46 %).  Es considera, però, que la malaltia per B. pertussis és endèmica al país germànic, on estan augmentant els casos entre adolescents i adults, mentre que a Catalunya no ho és (no és en va el fet que a Catalunya posem cinc dosis abans dels 5 anys d'edat, mentre que a Alemanya només en posen dues). També hi ha dades sorprenents com ara la baixa cobertura que a Alemanya tenen registrada de la vacunació DT a l'adolescència, mentre que a Catalunya s'acosta al  90 % - 95 %, gràcies a la seva administració dins l'etapa d'escolarització secundària obligatòria. 

Revisora
Marisol Oliva i Segura
EAP Vilanova del Camí