Sou a Articles > MPOC i tabac: com sigui, però que ho deixi

MPOC i tabac: com sigui, però que ho deixi

7SETmanal (25/10/2016)

Aquesta revisió Cochrane mostra que el suport conductual d’alta intensitat més medicació incrementa més del doble la probabilitat que els fumadors amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) deixin el tabac respecte de rebre només suport conductual. No es va trobar que cap forma de suport conductual o cap tipus concret de medicació fos superior a la resta. Segueix sense aclarir si els fumadors amb MPOC són diferents als fumadors sense MPOC pel que fa als tractaments que els ajuden millor a deixar de fumar.

L’abandonament del tabac és l’única intervenció que ha mostrat evidència per a reduir el risc de desenvolupar MPOC i per a reduir el declivi accelerat de la funció respiratòria en pacients ja diagnosticats de MPOC. Deixar de fumar també ha demostrat ser la manera concreta més cost-efectiva de disminuir el risc de desenvolupar MPOC i d'empitjorar la malaltia. És doncs el tractament més important dels fumadors amb MPOC, però se sap poc sobre l’eficàcia de les diferents intervencions per a deixar de fumar en aquest grup concret de fumadors. Les intervencions per deixar de fumar es poden categoritzar en suport conductual (entrevista motivacional, per exemple) i medicació (tractament substitutiu amb nicotina, per exemple).

Aquesta revisió Cochrane va recopilar estudis amb homes i dones adults fumadors diagnosticats de MPOC i que avaluessin eficàcia de qualsevol suport conductual o medicació, o ambdós com a ajuda per a deixar de fumar. Els estudis havien de comunicar quanta gent havia deixat de fumar després d’almenys 6 mesos de seguiment.

Es van incloure 16 estudis (13.123 participants), dos dels quals eren d’alt nivell de qualitat. Aquests dos estudis mostren que els comprimits de nicotina sublingual i vareniclina milloraven les taxes d’abandonament en comparació amb placebo {(risk ratio [RR] 2,60, interval de confiança [IC] 1,29-5,24) i (RR 3,34, IC 1,88-5,92)}. Els resultats combinats d’altres dos estudis també van mostrar un efecte positiu de bupropion en comparació amb placebo (RR 2,03, IC 1,26-3,28). Quan es combinen aquests quatre estudis s’observa que hi ha evidència de bona qualitat de l’eficàcia del suport conductual d’alta intensitat amb farmacoteràpia en comparació amb placebo amb suport conductual d’alta intensitat (RR 2,53, IC 1,83-3,50). També es va trobar certa evidència que el tractament conductual d’alta intensitat augmentava les taxes d’abstinència de tabac en comparació al tractament habitual (RR 25,38, IC 8,03-80,22) o en comparació amb el tractament conductual de baixa intensitat (RR 2,18, IC 1,05-4,49).

Els autors conclouen, a partir de la metanàlisi dels quatre estudis (1.540 participants) que s’han mencionat abans, que la combinació de farmacoteràpia i tractament conductual és eficaç per a ajudar els fumadors amb MPOC a deixar de fumar. No es va trobar evidència sòlida per a recomanar cap forma concreta de tractament conductual o farmacològic. Tot i que hi ha certa evidència que els fumadors amb MPOC tenen algunes característiques que fan que els sigui més difícil deixar de fumar, calen més estudis per a determinar si es beneficien de tractaments diferents dels fumadors sense MPOC i quines tècniques de canvi conductual els motiven més per deixar de fumar.

van Eerd EA, van der Meer RM, van Schayck OC, Kotz D. Smoking cessation for people with chronic obstructive pulmonary disease. The Cochrane database of systematic reviews. 2016 Aug 20; (8) :CD010744. link

No hi ha cap comentari

Has de registrar-te per poder fer comentaris.

 
Web Mèdica Acreditada. Veure més informació