Sou a Articles > Quin és l'antidiabètic de segona línia?

Quin és l'antidiabètic de segona línia?

Comptagotes (18/03/2015)

Joan Antoni Vallès

La diabetis és una malaltia molt prevalent i amb grans repercussions sobre la salut de la població i càrregues sobre les famílies, societat i sistemes de salut. Múltiples estudis epidemiològics associen el control glucèmic dels tractaments hipoglucemiants amb un menor risc de mortalitat i de complicacions relacionades amb la diabetis. Les diverses guies sobre el tractament de la diabetis mellitus tipus 2 reconeixen, clarament, la metformina com el fàrmac de primera elecció. Però molt s’ha escrit sobre quin és el millor fàrmac en segona línia, sense arribar a un consens clar.

Amb l'objectiu d’aclarir els beneficis i els riscos de quatre tractaments hipoglucemiants afegits a metformina (una sulfonilurea (T1), una gliptina (T2), un anàleg del GLP1 (T3) o insulina (T4)), es va avaluar la seva efectivitat clínica, qualitat de vida i cost, desenvolupant i validant un model de Markov sobre el control glucèmic en aquests pacients. En els grups T1, T2 i T3 es podia afegir insulina com a tercera opció de tractament en cas de control glucèmic insuficient amb dos fàrmacs per via oral. Les variables de resultat varen incloure la supervivència crua i ajustada a qualitat de vida (AVAQ), temps fins a la dependència a la insulina i el cost del tractament per AVAQ des del diagnòstic fins a la primera complicació de la diabetis (cardiopatia isquèmica, infart de miocardi, insuficiència cardíaca congestiva, vessament cerebral, ceguesa, insuficiència renal, amputació o mort).

 

L’estudi es va dur a terme en 37.501 pacients diabètics americans diagnosticats entre 1995 i 2010, de més de 40 anys, que varen iniciar el primer tractament antidiabètic almenys 6 mesos després del diagnòstic i pels quals hi havia com a mínim un seguiment de 5 anys (i almenys 2 determinacions d’HbA1c). Les dades administratives, clíniques, de laboratori i d’ús de medicaments es van obtenir de bases de dades administratives i sanitàries.

Tots quatre tractaments van resultar similars en supervivències (diferència màxima de 0,03 anys entre tractaments) i AVAQ, independentment de l'objectiu de control glucèmic. Ara bé, el tractament amb sulfonilurea es va associar significativament a un menor cost per AVAQ (entre 141 i 216 dòlars  per AVAC) i amb el temps més llarg fins a la dependència de la insulina (entre 0,4 i 1,0 anys). L’objectiu d’HbA1c del 7% es va associar amb AVAQ més alts en comparació amb l’objectiu del 8% per a tots els tractaments (diferències de 0,10 i 0,13 AVAC en homes i dones, respectivament).

 

Repercussions a la pràctica clínica

L'ús d’una sulfonilurea com a tractament de segona línia de la diabetis tipus 2 s’associa a un control glucèmic, supervivència i AVAQ comparables al d’altres tractaments, però a un menor cost i un major temps fins a la dependència de la insulina.

No hi ha cap comentari

Has de registrar-te per poder fer comentaris.

 
Web Mèdica Acreditada. Veure més informació