| Atenció primària basada en l'evidència |
Fes-nos una pregunta clínica |
| Català - Castellano |
A
A
A
Login
 RSS en català
|
Sou a Preguntes clíniques > Cal retirar els antiagregants abans duna extracció dentària?
Cal retirar els antiagregants abans d'una extracció dental?ResumCal retirar els antiagregants abans d'una extracció dental? Per donar resposta a aquesta pregunta es va dur a terme una cerca bibliogràfica a les principals bases de dades disponibles (Tripdatabase, Biblioteca Cochrane Plus, Excelencia clínica, Clinical Evidence, Uptodate i Pubmed) creuant els termes «antiplatelets», «platelet agregation inhibitors (MESH)» i «tooth extraction». Les variables de resultat que es van tenir en compte van ser el risc de sagnat i la recurrència d'esdeveniments cardiovasculars (ECV) durant el temps de retirada dels antiagregants. En relació amb la primera variable, es van trobar dotze articles, dels quals cinc eren vàlids ([1-5]). Quatre articles, extrets de la bibliografia relacionada, feien referència al risc d'ECV en deixar l'AAS, encara que no de manera directa [6-9]. En cap d'ells les intervencions quirúrgiques avaluades no eren extraccions dentals. Els resultats dels diferents treballs van demostrar que no hi havia diferències en el temps de sagnat durant la intervenció, ni en el risc de sagnat posterior, entre aquells pacients als quals s'havia retirat l'antiagregació i aquells que l'havien mantinguda. En canvi, sí que el fet de deixar aquesta antiagregació temporalment es relaciona amb un risc de d'ECV superior. Per tant, a pesar de què els estudis sobre el tema són escassos, tenen mostres petites i es van fer amb població hospitalària, es pot fer una recomanació forta en contra de la retirada dels antiagregants. En cap cas, no hi ha evidència de més risc de sagnat greu quan es manté l'antiagregació, llevat d'aquells casos amb extraccions de més de tres peces dentals, i sí que sembla que augmenta el risc de nous ECV. Sobre aquesta pregunta...Autors:
Data: maig 2012 Propera revisió: maig 2015 Pregunta i variables
Cerca bibliogràfica
Resultats
[1]Tipus d'estudi: Estudi observacional. Objectiu: 1) Avaluar la resposta hemorràgica dels pacients antiagregats sotmesos a una extracció dental. 2) Avaluar les mesures utilitzades per contenir aquesta hemorràgia. Pacients inclosos: 155 pacients als quals es va realitzar l'extracció d'alguna peça dental, amb un total de 222 extraccions realitzades. Variable de resultat principal: Evolució del sagnat als 10 minuts de l'extracció, a l'alta i a les 24 hores. Altres variables: Mesures utilitzades per contenir l'hemorràgia. Limitacions de l'estudi: Estudi observacional, cap aleatorització. Mostra petita. Conclusions: No hi va haver evidència de més sagnat en els pacients que rebien antiagregants i quan es va produir hemorràgia, aquesta es va poder controlar amb mesures convencionals. Els pacients amb més sagnat van ser aquells als quals s'havia fet extracció de més de tres peces dentals. Qualitat de l'estudi: Baixa. [2]Tipus d'estudi: Observacional. Objectiu: 1) Avaluar el temps de sagnat dels pacients que no havien interromput l'antiagregació i que se sotmetien a una extracció dentària. 2) Avaluar la necessitat d'interrompre aquesta medicació un temps abans. Pacients inclosos: 89 pacients inclosos: 32 pacients que continuaven amb l'antiagregació, 25 que la interrompien i 25 pacients sans que no mai no n'havien pres. Variable de resultat principal: Temps de sagnat. Altres variables: Episodis d'hemorràgia greu. Limitacions de l'estudi: Mostra petita, no hi queda definit què és una hemorràgia greu. Conclusions: No hi va haver diferències estadísticament significatives en el temps de sagnat entre els pacients que havien interromput l'antiagregació i els que no, o entre aquells que no n'havien pres mai. Qualitat de l'estudi: Baixa. [3]Tipus d'estudi: Observacional retrospectiu. Objectiu: Examinar la freqüència de complicacions hemorràgiques en els pacients que rebien antiagregants i que eren sotmesos a processos dentals invasius. Pacients inclosos: 43: 29 amb tractament dual i 14 amb un sol antiagregant. Variable de resultat principal: Episodis hemorràgics, i les tècniques i els materials utilitzats per resoldre'ls. Altres variables: No es descriuen. Limitacions de l'estudi: Mostra molt petita, absència de grup control. Conclusions: No es van produir episodis hemorràgics en cap dels pacients estudiats. Qualitat de l'estudi: Baixa. [4]Tipus d'estudi: Observacional retrospectiu: estudi descriptiu. Objectiu: Mostrar que es poden fer extraccions dentals als pacients antiagregats sense necessitat de retirar-los aquest tractament. Pacients inclosos: 53 pacients, amb un total de 218 extraccions. Variable de resultat principal: Episodis de sagnat després de l'extracció. Altres variables: No es descriuen. Limitacions de l'estudi: Estudi descriptiu, no hi ha grup control; mostra molt petita. Conclusions: L'extracció dental es pot fer de manera segura en els pacients antiagregats, aplicant-hi un protocol d'homeòstasi. Qualitat de l'estudi: Baixa. [5]Tipus d'estudi: Assaig clínic aleatoritzat i doble cec. Objectiu: Determinar si l'àcid acetilsalicílic s'associa a més sagnat durant i després de l'extracció dental. Pacients inclosos: 36; 17 reben AAS i 19, placebo. Variable de resultat principal: Temps de sagnat durant extracció i després de l'extracció. Complicacions hemorràgiques postextracció. Altres variables: Tests d'agregació plaquetària, temps de sagnat cutani. Limitacions de l'estudi: Mostra molt petita. Conclusions: No hi ha diferències entre els dos grups. Per tant, no hi ha evidències per retirar l'antiagregació als pacients que requereixen de l'extracció d'una sola peça dental. Qualitat de l'estudi (JADAD): 2 (qualitat baixa). [6]Tipus d'estudi: Revisió sistemàtica i metanàlisi que inclou un total de 41 estudis. Objectiu: Revisar i quantificar el risc d'ECV derivats de la discontinuació del tractament antiagregant i del risc de sagnat per la continuïtat d'aquest tractament abans de diferents procediments quirúrgics. Pacients inclosos: No hi queda clar el total de pacients avaluats per una cosa o per l'altra. Variable de resultat principal: Risc d'ECV; risc de sagnat segons diferents procediments invasius. Altres variables: No es descriuen. Limitacions de l'estudi: Els estudis inclosos no avaluen al mateix temps el risc d'ECV i el risc de sagnat; uns estudis avaluen el risc d'ECV i uns altres, el risc de sagnat. Conclusions: Observen un augment del risc de desenvolupar ECV després de discontinuar el tractament antiagregant, mentre que el risc de sagnat amb conseqüències greus només s'observa en alguns procediments urològics o amb cirurgia intracranial. Només si el risc de sagnat comporta un augment de la mortalitat o de seqüeles comparables al risc de recurrència d'ECV, s'hauria de discontinuar el tractament antiagregant. Qualitat de l'estudi: Baixa (a causa de la poca informació que donen els diferents estudis inclosos). [7]
Tipus d'estudi: Revisió sistemàtica i metanàlisi, que inclou sis estudis de cohorts. Objectiu: Avaluar el risc que comporta la retirada o el no compliment del tractament antiagregant en els individus en risc d'ECV. Pacients inclosos: Entre els sis estudis s'inclouen un total de 50.279 pacients en risc que ja han tingut un ECV previ o que presenten un elevat risc cardiovascular sense esdeveniments establerts. Variable de resultat principal: Risc de desenvolupar nous episodis de cardiopatia isquèmica. Altres variables: No es descriuen. Limitacions de l'estudi: Només avalua el risc d'ECV, sense que hi hagi també avaluat el risc de sagnat segons el procediment. No donen dades en la metanàlisi de quants pacients discontinuen el tractament antiagregant i presenten un ECV i quants el segueixen i també presenten ECV. Conclusions: La discontinuïtat del tractament antiagregant implica un augment del risc de presentar nous episodis de cardiopatia isquèmica. Qualitat de l'estudi: Baixa. [8]Tipus d'estudi: Estudi de casos i controls, niat en una cohort. Objectiu: Avaluar el risc d'infart agut de miocardi i de mort de causa cardiovascular després de discontinuar el tractament amb AAS en pacients d'atenció primària. Pacients inclosos: 6.222 pacients, d'entre 50 i 84 anys, en prevenció secundària; d'aquests 1.222 havien sofert un infart de miocardi i 5.000 no n'havien tingut cap; 3,2 anys de seguiment de mitjana. Variable de resultat principal: Nombre d'infarts aguts de miocardi no fatals. Altres variables: Casos de cardiopatia isquèmica mortals. Limitacions de l'estudi: Els pacients inclosos no són exactament pacients que hagin deixat l'antiagregació per sotmetre's a una intervenció quirúrgica, sinó pacients no complidors. No avaluen risc de sagnat. Conclusions: La discontinuïtat en el tractament antiagregant es tradueix en un augment del risc de nous infarts de miocardi. Qualitat de l'estudi: Baixa. [9]Tipus d'estudi: Assaig clínic aleatoritzat, doble cec amb placebo. Objectiu: Comparar la presència d'infart agut de miocardi, d'esdeveniments cardiovasculars i els esdeveniments de sagnat entre els pacients d'alt risc cardiovascular que han pres dosis baixes d'AAS o placebo durant el període perioperatori i durant la cirurgia no cardíaca. Pacients inclosos: Un total de 220 pacients: 109 van prendre AAS i 111, placebo. Variables de resultat principal: Dany miocardíac en el postoperatori (fins a 30 dies postintervenció). Ho valoren per augment de troponines. Altres variables: Esdeveniments cardíacs (infart, insuficiència cardíaca, arítmies severes, mort cardiovascular); esdeveniments cerebrovasculars; pèrdua de sang durant la intervenció o hemorràgies severes post-intervenció; necessitat de transfusions. Limitacions de l'estudi: Poca potència per valorar les variables establertes, ja que no arriben a la mostra necessària. Qualitat de l'estudi (escala JADAD): 2. Conclusió i recomanacióEncara que els estudis que s'han pogut trobar i revisar són escassos, tenen mostres petites i estan realitzats amb població hospitalària, es pot fer una recomanació forta en contra de la retirada dels antiagregants abans d'una extracció dental. En cap cas, no hi ha evidència de més risc de sagnat greu, mantenint l'antiagregació, llevat dels casos d'extraccions de més de tres peces dentals. I en canvi sí que sembla que augmenta clarament el risc de nous ECV durant aquest període de retirada. Referències
|
Informació complementària ImprimirExpandir text 0 Comentaris |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|