| Atenció primària basada en l'evidència |
Fes-nos una pregunta clínica |
| Català - Castellano |
A
A
A
Login
RSS en català
|
| Atenció primària basada en l'evidència |
Fes-nos una pregunta clínica |
Cal fer una densitometria òssia als pacients en tractament crònic amb anticoagulants, per l'augment de risc d'osteoporosi?Per donar resposta a aquesta pregunta, es planteja que el que cal saber és si realment el risc de fractura en els pacients anticoagulats és més elevat que el de la població general. Per això es va realitzar una cerca bibliogràfica a les principals bases de dades disponibles (Tripdatabase, Biblioteca Cochrane Plus, Excelencia Clínica, Clinical Evidence, UptoDate i Pubmed) utilitzant els termes "anticoagulants","acenocumarol" "bone fractures" i "prognosis". Sis articles feien referència al risc de fractures. En tres més s'avaluava la densitat mineral òssia dels pacients. Es van descartar deu articles, perquè eren revisions no sistemàtiques, perquè no responien a la pregunta plantejada o perquè estaven en alemany o noruec. Els resultats dels articles demostren que el risc de fractura en els pacients tractats amb anticoagulants orals és igual o discretament més elevat en comparació amb els no tractats. Conclusió i recomanació Amb aquestes evidències, i malgrat que en un dels articles sí que es recomana, es pot fer una recomanació dèbil en contra de demanar densitometries en aquest grup de pacients, si no presenten altres factors de risc de fractures, ja que només pel tractament amb acenocumarol no sembla que el risc estigui augmentat. Sobre aquesta preguntaAutores:
Versió 1.0: abril 2012 Propera revisió: abril 2015 Pregunta i variables
Cerca bibliogràfica
Resultats
* Es van avaluar les fractures produïdes en qualsevol territori esquelètic; per facilitar la lectura dels resultats només s'ofereixen els que van obtenir diferències estadísticament significatives. SIR: comparació de la incidència de fractures en els pacients exposats, amb la incidència de fractura per qualsevol causa de la resta de la població de la zona de l'estudi.
[1]Tipus d'estudi: metanàlisi que inclou nou estudis transversals, en els quals els pacients havien pres anticoagulants. Objectiu: avaluar l'associació entre l'exposició als anticoagulants orals i els canvis en la DMO. Pacients inclosos: 411 pacients exposats i 358 no exposats Variable de resultat principal: Densitat mineral òssia (DMO) en diferents localitzacions (coll femoral, trocànter, vèrtebres lumbars, radi distal). Altres variables: no es comenten. Limitacions de l'estudi: els estudis inclosos són transversals, dels quals no es pot deduir causalitat. Només avaluen variables subrogades com la DMO, en comptes d'avaluar diferències en prevalença de fractures. Conclusions: amb l'ús dels anticoagulants orals hi ha un modest augment del risc de fractures osteoporòtiques, evidenciat per una modesta disminució en la DMO. Qualitat de l'estudi: baixa perquè els estudis inclosos són de baixa qualitat. [2]Tipus d'estudi: estudi de cohorts prospectiu. Objectiu: determinar l'efecte de la warfarina sobre l'os. Pacients inclosos: 6.201 dones de 65 anys o més, seguides entre tres i cinc anys; 149 dones havien pres warfarina i 6.052 no n'havien pres. Variable de resultat principal: fractures produïdes durant el temps de seguiment. Altres variables: pèrdua de massa òssia i disminució de la DMO. Limitacions de l'estudi: els mateixos autors comenten les limitacions de l'estudi: només inclou dones. Una altra limitació és que l'anticoagulant és warfarina en comptes d'acenocumarol, més utilitzat en el nostre país. Conclusions: no s'evidencia un risc més elevat de fractura entre les dones que prenen warfarina durant el seguiment. Tampoc no hi ha una disminució evident de la DMO. Qualitat de l'estudi: baixa-mitjana. [3]Tipus d'estudi: estudi de cohorts retrospectiu. Objectiu: avaluar el risc de fractura en totes les zones esquelètiques després d'haver estat en tractament amb anticoagulants durant més de tres mesos. Pacients inclosos: 572 dones més grans de 35 anys, que havien patit un episodi de trombosi venosa profunda. Variable de resultat principal: incidència de fractures durant el temps de seguiment. Altres variables: no es descriuen. Limitacions de l'estudi: no té en compte el diagnòstic d'osteoporosi; considera com a probable fractura osteoporòtica aquella que s'ha produït amb traumes lleus; considera fractures costals, poc relacionades amb l'osteoporosi. Únicament inclou dones. Dades recollides només de l'auditoria d'històries clíniques, amb el probable biaix que això pot comportar. Com en els altres l'anticoagulant utilitzat és warfarina, no acenocumarol. Conclusions: el tractament amb anticoagulants orals durant més de tres mesos s'acompanya amb un augment del risc de fractura a nivell vertebral. En tractaments superiors a un any, també s'observa un augment del risc de fractura costal. Els mecanismes pels quals es produeix aquest augment del risc de fractura no estan prou clars. Qualitat de l'estudi: baixa. [4]Tipus d'estudi: estudi de cohorts retrospectiu. Objectiu: esbrinar la relació que hi ha entre el tractament amb warfarina i la fractura de fèmur en els pacients ancians. Pacients inclosos: 197.554 pacients més grans de 65 anys (52.701 prenien warfarina; 60.383 prenien inhibidors de la bomba de protons [IBP], i servien de grup de control, en assumir que els IBP no augmenten el risc de fractura); la resta prenien L-tiroxina o corticosteroides, i servien per comparar el risc de fractura associat a altres patologies o tractaments. Variable de resultat principal: risc de fractura. Altres variables: no es descriuen. Limitacions de l'estudi: en realitat hi ha tres grups de pacients diferents que prenen diversos fàrmacs relacionats amb l'osteoporosi; no sabem si hi ha malalts que prenen més d'un d'aquests fàrmacs. L'anticoagulant és warfarina. Conclusions: no s'observa augment del risc de fractura de fèmur en els pacients anticoagulats. Qualitat de l'estudi: moderada. [5]Tipus d'estudi: estudi de cohorts retrospectiu. Objectiu: quantificar l'associació entre la warfarina i el risc de fractura en pacients afectes de fibril·lació auricular. Pacients inclosos: 14.564 pacients (4.652 havien pres warfarina durat més d'un any; 1.905 durant menys d'un any i 8.007 no en prenien); temps de seguiment: tres anys. Variable del resultat principal: risc de fractura, calculat com a Odds Ratio (OR). Altres variables: no es descriuen. Limitacions de l'estudi: l'anticoagulant utilitzat és warfarina en comptes d'acenocumarol, que és molt poc utilitzat en el nostre medi. No s'analitzen les pèrdues. Parlen de possibles variables confusores sense donar-ne gaire informació. Ens parla de nombre total de fractures, però no separades segons grup exposat o no exposat. Conclusions: hi ha un discret augment del risc de fractura en els pacients tractats amb warfarina en el cas dels homes, però no de les dones. Qualitat de l'estudi: baixa. [6]Tipus d'estudi: estudi de casos i controls. Objectiu: establir el risc de fractura en els pacients tractats amb anticoagulants. Pacients inclosos: 124.655 casos i 373.962 controls, aparellats segons edat i sexe. Variable del resultat principal: risc de fractura, calculat com a Odds Ratio (OR). Altres variables: no es descriuen. Limitacions de l'estudi: no donen el nombre de fractures produïdes en cada grup, únicament donen els OR, i les fractures en el grup de casos. No en diuen res en el grup control. Conclusions: hi ha un augment discret del risc de fractura en els pacients tractats amb anticoagulants, però que sembla més aviat degut a la malaltia de base que no pas al tractament anticoagulant pròpiament dit. Qualitat de l'estudi: baixa. [7]Tipus d'estudi: estudi de cohorts prospectiu. Objectiu: determinar si el tractament habitual amb warfarina s'associa a una disminució de la DMO i a un augment del risc de fractura. Pacients inclosos: 5.995 homes de 65 anys o més, dels quals es van obtenir dades de 5.532. Seguiment mitjà de tres a quatre anys. Variable del resultat principal: variacions en la DMO. Altres variables: risc de fractura. Limitacions de l'estudi: només inclou homes; l'anticoagulant utilitzat és warfarina, no acenocumarol. Conclusions: no es van observar diferències estadísticament significatives ni en la disminució de DMO ni en el nombre de fractures entre els pacients tractats i els no tractats. Qualitat de l'estudi: baixa. [8]Tipus d'estudi: estudi de casos i controls. Objectiu: determinar l'efecte del tractament de llarg temps amb warfarina sobre la DMO. Pacients inclosos: 173 pacients (70 en tractament per valvulopatia i 103 controls sense tractar). Variable del resultat principal: canvis en la DMO. Altres variables: canvis en la T-score i en la prevalença d'osteoporosi. Limitacions de l'estudi: l'anticoagulant usat és la warfarina, la variable principal és indirecta, com la disminució en la DMO. No avaluen el risc de fractura. Pocs pacients inclosos. Conclusions: en els tractats amb warfarina s'observa més disminució en la DMO, relacionada sobretot amb el temps de tractament, però no hi ha diferències en presència d'osteoporosi. Tot i així, els autors recomanen fer screening en aquests pacients. Qualitat de l'estudi: baixa. [9]Tipus d'estudi: estudi de casos i controls. Objectiu: avaluar el risc de fractura de fèmur dels pacients tractats amb warfarina. Pacients inclosos: 177 pacients que han patit un AVC (84 tractats amb warfarina i 93 no tractats amb warfarina). Variable del resultat principal: risc de fractura de fèmur. Altres variables: DMO i nivells de vitamina D. Limitacions de l'estudi: l'anticoagulant usat és la warfarina, pocs pacients. Percentatge alt de pèrdues: no sabem què hagués passat amb aquests pacients i això pot fer canviar substancialment els resultats. Conclusions: no s'observa més risc de fractura de fèmur en els pacients tractats amb warfarina, ni en els nivells de vitamina D, malgrat que la DMO és més baixa en els pacients tractats. Qualitat de l'estudi: baixa. * Els resultats referents a la vitamina D no s'exposen per no ser una variable que el grup de discussió considerés altament rellevant. Conclusions i recomanacióAmb aquestes evidències, i tot i que en un dels articles sí que es recomana, es pot fer una recomanació dèbil en contra de demanar densitometries en aquest grup de pacients, si no presenten altres factors de risc de fractures, ja que només pel tractament amb acenocumarol no sembla haver-hi més risc de fractura. Referències
|
ImprimirExpandir text 0 Comentaris |