Sou a Pacients > Vaginitis

Vulvovaginitis

 Sobre aquest full per a pacients

  • Autores: Encarnación Cruz Garzón. Metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària. CAP Ca n'Oriac. Sabadell, Laura Batalla Massana. Metgessa Resident de tercer any de Medicina Familiar i Comunitària. CAP Ca n'Oriac. Sabadell.
  • Versió 1.0: publicada l'abril de 2013
  • Pròxima revisió: abril de 2016

 Que és la vulvovaginitis?

  • Es denomina vulvovaginitis a la inflamació de la regió genital femenina: vulva, vagina i coll uterí. És molt freqüent, i es presenta fins a un 25% de les dones que van a la consulta per un problema ginecològic.

 Causes

  • Pot afectar a les dones de qualsevol edat i és molt comú. Pot ser causada per bactèries, fongs, virus i altres paràsits, així com per substàncies químiques variades que es troben en banys d’escumes, sabons i perfums. Els factors ambientals, com una mala higiene i al·lèrgens, també poden causar aquesta afecció. Algunes són considerades malalties de transmissió sexual.

 Les principals vulvovaginitis són:

  1. Candidiasi vaginal, és una de les causes més comuns de vulvovaginitis en dones de totes les edats. L’ús d’antibiòtics pot induir a infeccions per fongs, destruint les bactèries antimicòtiques normals que habiten la vagina. Les candidiasis produeixen pruïja genital, un flux vaginal blanc i espès i altres símptomes.
  2. Vaginosi bacteriana, és una proliferació de diferents tipus de bactèries en la vagina. Aquesta afecció pot provocar flux vaginal gris dens i olor a peix.
  3. Vaginitis per Tricomones, és una malaltia de transmissió sexual, que produeix pruïja genital, olor vaginal i flux vaginal abundant que pot ser de color groc-verdós o verd.
  4. Altres casos, poden estar produïdes per reaccions al·lèrgiques (espermicides, roba interior, productes d’higiene íntima...) per lesions o per canvis hormonals (com els que es produeixen en la menopausa, en la que la falta d’hormones estrogèniques produeixen atrofia de la mucosa vaginal i sequedat  vaginal, pruïja, dolor a l’orinar i molèsties en les relacions sexuals).

 Símptomes

  • Irritació i coïssor en l’àrea genital.
  • Inflamació (irritació, envermelliment i inflamació) dels llavis majors o de la zona perineal.
  • Flux vaginal.
  • Mala olor vaginal.
  • Molèsties o ardor a l'orinar.

En molts casos les molèsties  poden augmentar amb la menstruació.

Les vulvovaginitis infeccioses que es transmeten a través de les relacions sexuals, són en molts casos asimptomàtiques en els homes.

 

 Tractament

  • El tractament depèn de la causa, adrecis al seu metge de capçalera.
  • Una neteja apropiada és important i pot ajudar a prevenir la irritació, particularment en aquelles persones amb infeccions causades per bactèries que normalment es troben en la femta. Cal rentar-se de davant a enrere, 1 o 2 vegades al dia amb un sabó neutre.

Amb freqüència, ajuda el fet de permetre que la zona genital estigui més airejada. Vostè pot fer això:

  • Utilitzar roba interior de cotó (en lloc de robes sintètiques) o roba interior amb folre de cotó en l’entrecuix. Això incrementa el flux d’aire i disminueix la humitat.
  • Dormint sense roba interior.

Nota: si es diagnostica una malaltia de transmissió sexual, és molt important que qualsevol altra parella sexual també rebi tractament, fins i tot sense tenir  símptomes.

 Referències

  1. Equipo editorial de Fisterra. Vulvovaginitis. 2008; link
  2. Vulvovaginitis. MedlinePlus. link
 
Web Mèdica Acreditada. Veure més informació