Sou a Inici > Musculoesquelètic > Infiltracions

Infiltracions articulars

 Sobre aquesta guia

  • Autores: Mª Ángeles Sánchez Fraga. Metge Resident de 2n any de Medicina Familiar i Comunitària. CAP Ca N'Oriac. Sabadell; Encarnació Creu Garzón. Metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària. CAP Ca N'Oriac. Sabadell.
  • Revisor: Enrique Casado Burgos. Metge especialista en Reumatologia. Corporació Sanitària Parc Taulí (Sabadell).
  • Les imatges d'aquesta guia són pròpies dels autors, excepte la que es cita la font.
  • Versió 1.0: publicada el mes de novembre de 2016
  • Propera revisió: el mes de novembre de 2019

 Àmbit i objectiu

Aquesta guia no pretén donar recomanacions d'indicar o no infiltracions d'una o una altra patologia. Està pensada per proporcionar material senzill de consulta i referències visuals al metge d'Atenció Primària que realitza infiltracions articulars i dedicada exclusivament a professionals sanitaris.

 Aspectes generals

Concepte

La infiltració és una tècnica que permet la injecció intra o extraarticular de fàrmacs la finalitat dels quals és disminuir el dolor i la inflamació i millorar la funció articular. 

Indicacions [1]

Intraarticulars:

  • Fase inflamatòria de l'artrosi
  • Mono/oligoartritis no infeccioses
  • Poliartritis crònica amb una articulació en fase aguda

Extraarticulars:

  • Entesopaties
  • Tenosinovitis
  • Neuropaties per atrapament
  • Quists sinovials
  • Bursitis
  • Fascitis

Procés terapèutic

  • Quan acudeix a nosaltres un pacient que presenta una artràlgia, el primer que hem de fer és una correcta exploració física per orientar el diagnòstic, i posteriorment, si és necessari, les proves complementàries que es considerin necessàries.
  • Quant al procés terapèutic, prèviament a la infiltració s'han de seguir una sèrie de passos:
  1. Repòs relatiu de l'articulació: evitar moviments que suposin sobrecàrrega de l'articulació afecta.
  2. AINEs/analgèsics durant un mínim de 15-20 dies: hem d'indicar un pauta d'antiinflamatori fixa durant 2-3 setmanes (no només "a demanda" si el pacient presenta dolor).
  3. Mesures locals i rehabilitació: en alguns casos es pot provar la rehabilitació prèviament a intentar una infiltració articular.
  4. En cas de no millora valorar infiltració. 

Contraindicacions [1-3]

  1. Absolutes
  2. No disposar de Consentiment Informat del pacient
  3. Absència de diagnòstic precís
  4. Desconeixement de la tècnica
  5. Sospita d'artritis sèptica
  6. Infecció sistèmica o infecció cutània pròxima al punt d'infiltració
  7. Immunodepressió
  8. Al·lèrgia o contraindicació a fàrmacs utilitzats
  9. Pròtesi articular

Relatives

  1. Pacient en tractament anticoagulant (no hi ha problema en pacients que utilitzen antiagregants): si el pacient té un INR correcte o si es tracta d'una infiltració d'una articulació "petita" es pot realitzar. Prestar especial atenció a pacients hiperdescoagulats i articulacions grans (espatlla, maluc...).
  2. Diabetis mal controlada: advertir al pacient que és possible un augment de glucèmia després de la infiltració. Evitar infiltrar més d'una articulació en la mateixa sessió.
  3. Infiltracions anteriors sense efecte beneficiós.

Material necessari

 Material d'antisèpsia

  • Povidona iodada
  • Gases estèrils
  • Guants (es recomana l'ús de guants estèrils especialment en infiltracions intraarticulars)
  • Apòsits

Material de punció

  • Agulla estèril: intramuscular (40/8, de color verd) o subcutània (16/5, de color taronja). En algun cas com infiltració de trocanteritis en persones obeses pot ser necessària una agulla de punció lumbar.
  • Xeringues estèrils de 2, 5 o 10 cc segons el lloc de punció.

Fàrmacs [4]

A la següent taula es mostren els diferents fàrmacs indicats per a les infiltracions i les seves dosis equivalents.

Normes generals

  1. Explicar el procediment i sol·licitar firma de consentiment informat.
  2. Tenir el material preparat abans d'iniciar la tècnica.
  3. Col·locar el pacient en posició còmoda per a ell i per al professional, i triar la via d'accés més còmoda i segura.
  4. Si cal, marcar el punt d'entrada abans d'iniciar la desinfecció de la zona.
  5. Seguir mesures d'asèpsia rigoroses.
  6. Triar sempre l'agulla adequada en funció de la zona a infiltrar.
  7. No tocar el punt de punció.
  8. Introduir l'agulla de forma suau, sense canvis de direcció, i sense vèncer resistències inesperades.
  9. Aspirar sempre abans de començar la injecció de fàrmac.
  10. Si ens trobem en la proximitat d'estructures nervioses, preguntar al pacient si nota parestèsies.
  11. No administrar mai un volum superior al que admeti cada articulació.
  12. Retirar l'agulla suaument i protegir el punt de punció.
  13. Recomanar repòs de l'articulació durant 24-48 h.
  14. Advertir al pacient que és freqüent que una vegada desaparegui l'efecte de l'anestèsia hi pot haver augment del dolor en les primeres 24-48 h, que es poden controlar amb analgèsia convencional.
  15. Valorar efecte terapèutic en 10-15 dies.

Efectes adversos/complicacions

Inevitables

Habitualment són complicacions pròpies del fàrmac que s'injecta:

  1. Atròfia cutània (es pot minimitzar injectant la quantitat mínima de corticoide que necessiti cada patologia). Especialment freqüent en localitzacions superficials, n'hi ha prou amb una única infiltració perquè pugui aparèixer una atròfia.
  2. Hipopigmentació
  3. Telangiectàsies
  4. Augment de la glucèmia
  5. Artritis per precipitació de cristalls de corticoides: 2-5% dels casos [5]

Evitables

Generalment secundàries a la tècnica:

  1. Infecció articular (extremadament infreqüent si es compleixen les normes d'antisèpsia)
  2. Hemartrosi
  3. Injecció en un vas (aspirar sempre al lloc de la punció abans de començar a introduir el fàrmac)

Resum d'articulacions i patologies

Imatge modificada d'ency123.

 Espatlla

Patologia de l'articulació glenohumeral

  • El més freqüent dins d'aquesta categoria és la capsulitis adhesiva, coneguda també com a espatlla congelada [2]. Es presenta amb més freqüència en dones d'entre 40-70 anys, i sol ser secundària a immobilitzacions prolongades, encara que hi pot haver casos de capsulitis adhesiva secundària a patologies com la diabetis mellitus.
  • Es caracteritza per una fase inicial dolorosa, cedint posteriorment el dolor i predominant la impotència funcional.

Exploració

Limitació a tots els moviments tant actius com passius, afectant-se en gran manera la rotació externa.

Tècnica d'infiltració

  • Material: agulla subcutània, 1 cc d'anestèsic + 40 mg de triamcinolona (1 cc de trigon depot) o equivalent.
  • Posició: amb el pacient assegut en posició relaxada, amb el braç en rotació interna i la mà enganxada a l'abdomen, reposant sobre les cames.
  • Punció: es palpa la vora posterior externa de l'acromi i es procedeix a la punció aproximadament 1 cm per sota, de forma perpendicular al pla cutani en direcció a l'apòfisi coracoide.

 

Patologia de l'articulació acromiclavicular

Exploració

  • Dolor a la palpació selectiva a nivell de l'articulació.
  • Cros body test + (l'adducció forçada més enllà de la línia del mig amb el braç a 90º resulta dolorosa a nivell d'articulació acromiclavicular).

Tècnica d'infiltració

  • Material: agulla subcutània, 0.5 cc d'anestèsic + 20 mg de triamcinolona (0.5 cc de trigon depot) o equivalent.
  • Posició: amb el pacient assegut en posició relaxada, amb el braç en rotació interna i la mà enganxada a l'abdomen, reposant sobre les cames.
  • Punció: palpar el final de la clavícula i la unió amb l'acromi i punxar perpendicular al pla cutani.

Tendinitis del maneguet dels rotadors

  • El més freqüent és l'afectació del supraespinós.
  • Dolor amb la mobilització activa i dolor nocturn en apoyar-se sobre el costat afecte.

Exploració

Mobilitat passiva conservada, mobilitat activa limitada per dolor. El moviment més limitat serà en funció del tendó afecte, sent més evident en maniobres contraresistència:

  • Supraespinós o abducció
  • Subescapular: rotació interna
  • Infraespinós/rodó menor: Rotació externa.

En el cas de ruptures tendinoses, si es tracta d'una ruptura parcial l'exploració serà similar a la d'una tendinitis. Si ens trobem davant una ruptura total, la limitació funcional serà més gran, trobant-nos en el cas d'una ruptura del supraespinós amb una abducció no superior a 20-30º.

Tècnica d'infiltració

  • Material: agulla subcutània, 1 cc d'anestèsic + 40 mg de triamcinolona (1 cc de trigon depot) o equivalent.
  • Posició: amb el pacient assegut en posició relaxada, amb el braç en rotació interna i la mà enganxada a l'abdomen, reposant sobre les cames.
  • Punció:
    • Per via lateral: es localitza l'extrem lateral de l'acromi i s'infiltra aproximadament 1 cm per sota, en direcció lleugerament ascendent [5]. 

    • Per via posterolateral: localitzar l'angle posterolateral de l'acromi i infiltrar aproximadament 1 cm per sota, dirigint l'agulla cap a l'articulació acromiclavicular. Aquesta via d'accés és especialment útil en pacients amb ruptura completa del maneguet, en el qual el cap de l'húmer està ascendit, sent aquest espai el que es troba més conservat.

Tendinitis del bicipital

  • L'afectació del tendó pot ocórrer a l'altura de la seva inserció en la glenoides, en el seu trajecte intraarticular o en el moment del pas per la corredora bicipital a la cara anterior de l'espatlla, sent aquesta última la més freqüent.
  • Apareix dolor a la cara antero-interna de l'espatlla, que generalment s'irradia distalment cap a la cara anterior del braç.

Exploració

  • Dolor selectiu a la pressió sobre la corredora bicipital.
    • Maniobra de Yergason: col·locant el colze en flexió de 90º i l'avantbraç en pronació, apareix dolor a la supinació contraresistència.
    • Maniobra de Speed: col·locant el braç en extensió completa i supinació, apareix dolor a la flexió contraresistència.

Tècnica d'infiltració

  • Material: agulla subcutània, 1 cc d'anestèsic + 40 mg de triamcinolona (1 cc de trigon depot) o equivalent.
  • Posició: amb el pacient assegut en posició relaxada, amb el braç en lleugera abducció i rotació externa (palmell de la mà cap a dalt).
  • Punció: es localitza el tendó mitjançant palpació i moviments de rotació interna-externa i s'infiltra en el punt de màxim dolor, en direcció ascendent.

 Colze

Epicondilitis

Inflamació dels tendons dels extensors del canell per esforços o microtraumatismes repetits. És més freqüent en persones que realitzen treballs manuals i en mestresses de casa, i habitualment afecta el braç dominant.

Exploració

  • Dolor a la pressió directa de l'epicòndil.
  • Dolor a l'extensió resistida del canell i a l'extensió del tercer dit.

Tècnica d'infiltració

  • Material: agulla subcutània, 0.5 cc d'anestèsic + 20 mg de triamcinolona (0.5 cc de trigon depot) o equivalent.
  • Posició: col·locar el pacient assegut, amb el braç recolzat a la llitera i el colze flexionat 90º.
  • Punció: en el punt de màxim dolor, introduir l'agulla de forma obliqua en direcció proximal, fins a tocar periosti. Retirar lleugerament i infiltrar en diverses direccions per abastar tota la inserció tendinosa (en forma de ventall). 

Epitrocleïtis

Inflamació dels tendons flexors del canell, amb dolor a la cara interna de l'epitròclea. Sol ser un dolor més difús que el que dóna l'epicondilitis.

Exploració

Dolor a la palpació de la inserció dels tendons flexors, que s'exacerba amb la flexió contraresistència i la pronació.

Tècnica d'infiltració

  • Material: agulla subcutània, 5 cc d'anestèsic + 20 mg de triamcinolona (0.5 cc de trigon depot) o equivalent.
  • Posició: col·locar al pacient en decúbit supí amb la cara interna del colze cap a dalt.
  • Punció: en el punt de màxim dolor, introduir l'agulla en direcció proximal fins a tocar el periosti, retirar lleugerament i infiltrar en ventall. És important tenir en compte que el nervi cubital passa pel canal cubital, situat posterior a la tròclea [1]. En el cas que el pacient refereixi parestèsies, retirar l'agulla.

Bursitis olecraniana

És la inflamació de la bursa del tríceps braquial, podent ser de causa traumàtica, microcristal·lina o infecciosa [1].

Exploració

Es desencadena dolor a l'extensió del colze, especialment contraresistència.

Tècnica d'infiltració

  • Material: agulla intramuscular, 1 cc d'anestèsic + 20 mg de triamcinolona (0.5 cc de trigon depot) o equivalent.
  • Posició: buscar la posició més còmoda tant per al metge com per al pacient.
  • Punció: en el punt de màxima fluctuació, punxar de forma perpendicular al pla cutani i extreure primer el líquid articular. Comprovar les característiques del líquid, i si no presenta característiques de líquid infecciós es procedeix a canviar la xeringa (sense retirar l'agulla) i infiltrar.

 

Malaltia de De Quervain

 

  • És una tenosinovitis de l'abductor llarg i l'extensor curt del polze, al seu pas per l'estiloide radial, moment en què ambdós s'uneixen en una beina comuna.
  • És una patologia més freqüent en dones d'edat mitjana que realitzen moviments de pinça repetits.

Exploració 

  • Dolor a nivell de la tabaquera anatòmica en fer la pinça.
  • Dolor a l'extensió contraresistència del polze.
  • Maniobra de Finkelstein positiva: dolor intens en oposar el polze davant els altres dits i fer desviació cubital del canell. 

Tècnica d'infiltració

  • Material: agulla subcutània, 0.5 cc anestèsic + 20 mg de triamcinolona o equivalent.
  • Posició: col·loquem al pacient assegut, amb la mà sobre la taula en pronosupinació mitjana.
  • Punció: localitzem el punt de màxim dolor del tendó (serà més fàcil localitzar-lo col·locant el polze en extensió i abducció). Introduïm l'agulla de forma gairebé paral·lela al pla cutani. Retirem la xeringa i li demanem al pacient que mogui el polze. Si l'agulla es mou és que ens trobem dins de les fibres del tendó, pel que retirarem una mica abans d'infiltrar. 

Rizartrosi

  • És l'artrosi de l'articulació trapezi-metacarpiana. També denominada "polze de les bugaderes".
  • Més freqüenti en dones que realitzen treballs manuals de forma continuada.
  • Dolor a la base del polze, que empitjora amb els moviments que requereixen màxima extensió o flexió del mateix.
  • Pot aparèixer deformitat de l'articulació i atròfia de la musculatura de l'eminència tenar.

Exploració

Apareix dolor a la palpació de la cara anterior de l'articulació, i en empènyer cap enrere el polze en abducció.

Tècnica d'infiltració

  • Material: agulla subcutània, 0.5 cc d'anestèsic + 20 mg de triamcinolona o equivalent.
  • Posició: col·loquem el pacient assegut, amb la mà sobre la taula en pronosupinació mitjana, i traccionem  lleugerament del polze.
  • Punció: en la interlínia articular, perpendicular a la base del primer metacarpià, en el vèrtex distal de la tabaquera anatòmica. 

Síndrome túnel carpià

  • Neuropatia per atrapament del nervi mitjà en el seu pas pel túnel carpià. És la neuropatia per atrapament més freqüent.
  • Pot ser primària o secundària, sent les causes més freqüents de neuropatia secundària la diabetis, l'embaràs, patologies reumàtiques cròniques i hipotiroïdisme [1].
  • És més freqüent en dones d'edat mitjana.
  • Es caracteritza per dolor i parestèsies al territori del nervi medià (1, 2, 3er dit i cara radial del quart), que generalment empitjoren a la nit. Pot irradiar-se cap a l'avantbraç i en ocasions arribar fins i tot fins a l'espatlla.

Exploració

  • Signe de Tinel: percussió a la cara palmar del canell que provoca parestèsies al territori del nervi mitjà.
  • Signe de Phalen: la hiperextensió forçada del canell mantinguda durant 1-2 minuts produeix reproducció dels símptomes. (Es pot realitzar el signe de Phalen invertit, consistent en hiperflexió forçada mantinguda).
  • Signe de Flick: en agitar la mà els símptomes disminueixen.

 Tècnica d'infiltració

  • Material: agulla subcutània, 0.5 cc d'anestèsic + 20 mg de triamcinolona o equivalent.
  • Posició: col·locar al pacient assegut amb el braç semiflexionat i la palma cap a dalt.
  • Punció: prenent com a referència les dues línies cutànies de flexió palmar del canell, introduïm l'agulla entre les dues línies pel costat cubital del tendó palmar major (es localitza fàcilment en fer flexió contraresistència del canell], amb una inclinació de 45º en direcció distal. Si en moure la mà es mou l'agulla o si el pacient nota parestèsies retirarem discretament.

Dit de molla

Pot aparèixer per dos mecanismes:

  • Inflamació dels flexors dels dits, generalment per moviment excessiu, amb fibrosi de la politja que recobreix l'articulació metacarpofalàngica.
  • Engruiximent de la politja amb aparició de nòduls al tendó flexor per frec continu amb la politja fibrosa.

Exploració

  • Palpació de nòdul al tendó flexor dels dits.
  • Durant la flexió dels dits, en passar el nòdul per l'anell fibrós es produeix un bloqueig, que és possible vèncer de forma dolorosa realitzant una extensió passiva, durant la qual escoltarem un espetec.

Tècnica d'infiltració

  • Material: agulla subcutània, 0.5 cc d'anestèsic + 20 mg de triamcinolona o equivalent.
  • Posició: col·locar al pacient assegut amb el braç recolçat i el palmell cap amunt.
  • Punció: en el punt del nòdul, a l'altura de l'articulació metacarpofalàngica, introduïm l'agulla gairebé paral·lela al pla cutani, en direcció distal o proximal fins a tocar el nòdul (l'agulla es mourà amb el moviment del dit) retirem lleugerament i infiltrem.

 

Ganglions

Tumoracions quistoses procedents d'estructures sinovials o beines tendinoses, plenes de líquid sinovial. Solen aparèixer al dors de la mà, i el seu origen pot ser degut a microtraumatismes o artropaties inflamatòries.

Exploració

Tumoració tova al dors de la mà, normalment no dolorosa.

Tècnica d'infiltració

  • Material: agulla subcutània, 0.5 cc d'anestèsic + 20 mg de triamcinolona o equivalent.
  • Posició: col·locar al pacient assegut amb la mà sobre la taula en lleugera flexió palmar i amb el dors cap a dalt.
  • Punció: en el punt de la formació quistosa, introduïm l'agulla gairebé paral·lela al pla cutani en sentit proximal. Evacuem el contingut quistós (generalment líquid sinovial d'aspecte gelatinós) i canviant la xeringa, sense retirar l'agulla, infiltrem.

 Maluc

Trocanteritis

La trocanteritis es caracteritza per dolor a nivell lateral del maluc, que pot estendre's a regió glútia i cara lateral de la cuixa, que empitjora amb la deambulació o en seure o tombar-se sobre el costat afecte. És una patologia més freqüent en dones, sobretot a partir dels 50 anys, i hi ha determinades situacions afavoridores, com la dismetria de membres, l'artrosi de maluc o la hiperlordosi lumbar.

Exploració

Dolor selectiu a la palpació a nivell de trocànter. Hi pot haver dolor a l'abducció i rotació externa del maluc.

Tècnica d'infiltració

  • Material: agulla intramuscular (en cas de pacients amb abundant pannicle adipós pot ser necessari realitzar la infiltració amb agulla de punció lumbar), 1 cc anestèsic + 40 mg triamcinolona o equivalent.
  • Posició: col·loquem al pacient en decúbit lateral sobre el costat sa, amb la cama bona estirada i la cama afecta amb el maluc i el genoll en flexió de 90º.
  • Punció: en el punt de màxim dolor, introduir l'agulla de forma perpendicular al pla cutani fins a tocar os, retirar lleugerament i injectar en diversos punts realitzant un ventall. (En el cas de realitzar la infiltració amb agulla de punció lumbar, infiltrar en un sol punt).

 Genoll

Artrosi femoro-rotuliana

Dolor de tipus mecànic, de predomini a les vores de la ròtula.

Exploració

Limitació en els moviments, de predomini en moviments de flexió. Podem trobar tumefacció i vessament articular en alguna ocasió.

Tècnica d'infiltració

  • Material: agulla intramuscular, 1 cc d'anestèsic + 40 mg de triamcinolona o equivalent.
  • Posició: col·locar al pacient en decúbit supí amb les cames esteses.
  • Punció: sota la ròtula, per la seva vora interior o exterior, en el terç del mig-superior, introduir l'agulla de forma perpendicular fins a tocar os, retirar lleugerament i infiltrar.

 

Bursitis prerotuliana

Inflamació de la bursa per microtraumatismes repetits en pacients que han de romandre de genolls per períodes prolongats de temps.

Exploració

Tumefacció dolorosa a la cara anterior del genoll, amb mobilitat conservada.

Tècnica d'infiltració

  • Material: agulla intramuscular, 1 cc d'anestèsic + 40 mg de triamcinolona o equivalent.
  • Posició: col·locar al pacient en decúbit supí amb les cames estirades.
  • Punció: a la cara anterior de la ròtula. Punxem de forma gairebé paral·lela a la pell fins a assolir la bursa. Extraiem el líquid i posteriorment infiltrem.

Bursitis anserina

  • És la més freqüent. Habitual en dones ancianes, amb sobrepès i gonartrosi.
  • Se situa sota la pota d'ànec, formada pels tendons dels músculs recte intern, sartori i semitendinós a la cara interna del genoll.
  • Dolor mecànic a la cara interna del genoll, que empitjora en pujar o baixar escales.

Exploració

  • Dolor a la palpació de la cara interna del genoll, aproximadament 5 cm per sota de l'interlineat articular.
  • La flexió i rotació interna del genoll són doloroses.
  • De vegades és difícil realitzar el diagnòstic diferencial amb l'artrosi.

Tècnica d'infiltració

  • Material: agulla intramuscular, 0.5 cc d'anestèsic + 20 mg de triamcinolona o equivalent.
  • Posició: col·locar al pacient en decúbit supí amb el genoll semiflexionat.
  • Punció: a la cara lateral interna del genoll, localitzem la tuberositat tibial anterior i ens desplacem uns centímetres medialment fins a localitzar el punt dolorós, introduïm l'agulla de forma obliqua en direcció proximal fins a tocar el periosti, retirar lleugerament i infiltrar en ventall.

 Peu

Esperó calcani/ Fasciïtis plantar

Esperó calcani

  • Excrescència òssia a nivell del tubercle medial del calcani, que en condicions normals és indolora, però pot fer-se simptomàtica per inflamació del periosti o bursitis subcalcània. El dolor empitjora amb la deambulació prolongada.
  • Exploració: dolor a la palpació del taló.

Fasciïtis plantar

  • És la causa més freqüent de talàlgia. Determinades condicions com a obesitat, alteracions de l'arc plantar o bipedestació prolongada afavoreixen la sobredistensió de les fibres de la fàscia plantar, provocant dolor especialment a nivell de la seva inserció al calcani. Es tracta d'una talàlgia que empitjora a l'inici de la marxa i en caminar de puntetes.
  • Exploració: dolor a la palpació del taló i dolor amb la hiperextensió dels dits.

Tècnica d'infiltració

És necessari advertir al pacient que es tracta d'una infiltració dolorosa.

  • Material: agulla 25 G (blau), 0.5 cc d'anestèsic + 20 mg de triamcinolona (0.5 cc de trigon) o equivalent.
  • Posició: col·locar al pacient en decúbit supí amb l'extremitat inferior afecta en rotació externa, per tenir accés a la cara medial del taló.
  • Punció: localitzem el punt per darrere del mal·lèol intern palpant fins a trobar la vora del calcani. Introduir l'agulla perpendicular al pla cutani o lleugerament orientada cap a regió posterior. Injectar en ventall.  

Metatarsàlgia de Morton

  • Neuropatia per atrapament a nivell de l'espai intermetatarsià. Generalment apareix en dones joves per ús prolongat de sabates de taló alt i punta estreta, per compressió de l’avantpeu.
  • Es produeix dolor en l’avantpeu, que en ocasions es pot acompanyar de parestèsies, i que empitjora amb la bipedestació i la marxa.

Exploració

Dolor a la compressió transversa de l’avantpeu i dolor localitzat a la palpació entre 3r i 4t metatarsià.

Tècnica d'infiltració

  • Material: agulla subcutània, 0.5 cc d'anestèsic + 20 mg de triamcinolona (0.5 cc de trigon depot) o equivalent.
  • Posició: col·locar al pacient en decúbit supí amb el genoll flexionat i el peu recolzat a la llitera.
  • Punció: en el punt de màxim dolor entre el tercer i quart metatarsià, introduir l'agulla de forma perpendicular al pla cutani o discretament inclinada en sentit distal, fins que el pacient noti parestèsies. En aquell moment retirar lleugerament l'agulla i infiltrar.

 

Tendinitis Aquil·lea

La tendinitis aquil·lea és una inflamació de la beina que recobreix al tendó d’Aquil·les. Si no millora amb repòs i antiinflamatoris es pot realitzar una infiltració en la inserció del tendó, però el risc de ruptura del tendó és molt elevat, per la qual cosa aquesta infiltració no és recomanable en Atenció Primària. Davant d'una tendinitis aquil·lea que no ha millorat, l'actitud correcta seria derivar a reumatologia per a valorar infiltració guiada per ecografia. 

 Referències

  1. Sanfélix Genovés J, Giner Ruiz V, Fluixá Carrascosa C, Millán Soria J, Fuentes Fortea A.. Manual de Infiltraciones en Atención Primaria. 2007; :1-78. link
  2. Maestro Saavedra FJ, Cinza Sanjurjo S, Nieto Pol E, Freiría Tato MJ, . Infiltraciones Articulares. 1aria.com. link
  3. Maestro Saavedra FJ, Hernández Tuda C, Vázquez Mascato A. Guía de Infiltraciones Articulares . Fisterra.com. 2011; link
  4. Rivero Franco I, Navarro Massip L. Infiltraciones (I) Infiltración del hombro doloroso. AMF. 2010; 6 (2) :83-87. link
  5. Lizán Tudela L,Balanzá Garzón A. Infiltraciones en Extremidades superiores . Guía de Actuación en Atención Primaria (3ª Ed). 2006; :1746-1752.
 
Web Mèdica Acreditada. Veure més informació