Sou a Inici > Respiratori > Asma

Asma

 Sobre aquesta guia

  • Autora: Dra. Icíar Abad Acebedo. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
  • Aquesta guia ha estat elaborada a partir de la British Guideline on the Managment of Asthma de la Scottish Intercollegiate Guidelines Network i la British Thoracic Society [1] i actualitzada a partir de la revisió de gener de 2012 d'aquesta mateixa guia i de la guia NICE (National Institute for Health and Care Excellence) d'asma publicada el gener de 2011 (http://cks.nice.org.uk/asthma).
  • Versió 2.0: publicada el mes de març de 2014
  • Propera revisió: el mes de març de 2017

 Objectiu i àmbit

  • Aquesta guia va dirigida exclusivament a professionals sanitaris.
  • Aquesta guia està pensada per a facilitar al metge i a la infermera d'atenció primària la tasca de millorar el diagnòstic i maneig dels seus pacients amb asma.

 Introducció

  • L'asma és una malaltia inflamatòria crònica de les vies aèries que apareix en individus susceptibles. S'associa a una obstrucció del flux aeri, que es desencadena davant de determinats estímuls, i que és freqüentment reversible, bé sigui espontàniament o amb tractament.
  • El diagnòstic de l'asma és clínic. No existeix prova objectiva de confirmació. Els signes i símptomes poden ser totalment absents fora del període de crisi. Es basa en la presència de símptomes i signes característics, no explicables per una altra causa i que apareixen de forma variable i inespecífica, típicament de manera intermitent, amb empitjorament nocturn i desencadenat davant d'estímuls (pol·lens, pols, animals, substàncies químiques, infeccions víriques, irritants) inclòs l'exercici.

Clínica de l'asma 

Símptomes

Signes

Sibilàncies

Dispnea

Dolor toràcic

Tos

Cap (freqüent)

Sibilàncies bilaterals de predomini aspiratori

Taquipnea

  • És freqüent la història familiar o personal d'asma o atòpia (èczema/rinitis al·lèrgica). Pot empitjorar després d'ingesta d'AAS, AINE o beta-blocadors (inclosos els col·liris).
  • La hiperreactivitat bronquial i la inflamació de les vies aèries s'han inclòs recentment com components de la malaltia, si bé la manera de mesurar-les i la seva contribució a la clínica és encara incerta.

 Diagnòstic

  • És fonamental fer una detallada història clínica orientada a buscar la causa. Convé descartar sobretot causes ocupacionals per la seva alta freqüència.
  • Davant d'una sospita d'asma cal demostrar que existeix una obstrucció de la via aèria i, si existeix, que aquesta és reversible amb tractament. En els últims anys es recomana fer la demostració inicial de l'obstrucció de la via aèria mitjançant espirometria i no mitjançant peak-flow (grau de recomanació D) per ser una prova cada vegada més accessible, menys dependent de l'esforç que realitzi el pacient i de major utilitat en el diagnòstic diferencial (tant per les dades sobre altres possibles patologies pulmonars com perquè la seva normalitat fa pensar en causes no pulmonars com a primera opció). El peak-flow es recomana per al monitoratge i proves de reversibilitat.
  • Una vegada demostrada l'existència d'obstrucció, i abans de començar una teràpia a llarg termini hem de demostrar la reversibilitat de l'obstrucció de les vies aèries. Per a això, disposem d'alguns test objectius d'alta especificitat i sensibilitat molt baixa (veure apartat següent: mètodes per al diagnòstic). La positivitat és suggestiva d'asma. La negativitat no descarta el diagnòstic. Tots ells solen ser negatius en període asimptomàtic i suggereixen el diagnòstic si ho són en presència de símptomes.

Mètodes per al diagnòstic

1. Demostració d'existència d'obstrucció de la via aèria

Espirometria: FEV1/FVC < 70% indica obstrucció de via aèria.

Variació diürna del peak-flow: > 20% en 3 o més dies a la setmana després de mesurament diari de peak flow durant 2 setmanes és altament suggestiu d'asma:

 

Diagnòstic d'asma segons valors de peak-flow

Amplitud= valor màxim - valor mínim

Variabilitat= (valor màxim - valor mínim)/valor màxim x 100

Exemple: valor màxim obtingut= 400 l/min.; valor mínim obtingut= 300 l/min.
Amplitud= 400 l/min -300 l/min= 100 l/min.
Variabilitat= (400-300) /400 x 100= 25%

2. Demostració de reversibilitat amb el tractament (Grau de recomanació B)

Es mesura o bé el FEV1 per espirometria o bé el peak-flow abans i després del tractament que pot ser o bé amb broncodilatadors inhalats (400 mcg de salbutamol) si el pacient presenta obstrucció aèria en aquell moment o bé amb corticoides en la resta dels casos o quan la resposta al salbutamol sigui dubtosa. Amb corticoides inhalats seria necessari un tractament amb 200 mcg de betametasona inhalada 2 vegades al dia durant 6-8 setmanes. Si l'obstrucció aèria és important hi pot haver resistència a corticoides inhalats per la qual cosa podria fer-se una prova amb corticoides orals (prednisona 30 mg una vegada al dia durant 14 dies).

3. Altres tractaments

En pacients amb dubtes diagnòstics poden ser d'utilitat altres mètodes, la utilitat dels quals ha de ser avaluada en cada cas individual. Entre ells hi ha:

  1. La disminució del FEV1 després de 6 minuts d'exercici (córrer).
  2. Test de provocació amb metacolina o histamina en casos de difícil diagnòstic i amb alta sospita clínica (poc específic: positiu també en MPOC i població general).
  3. Recompte d'eosinòfils en saliva.
  4. Concentració d'òxid nítric exhalat, etc...

Diagnòstic diferencial

La no resposta al tractament obliga a buscar un diagnòstic alternatiu.

La presència de qualsevol símptoma atípic és criteri per realitzar una radiografia de tòrax. 

Diagnòstic diferencial de l'asma

MPOC

Patologia cardíaca

Pneumònia/patologia resp. aguda

Patologia tumoral

Bronquiectàsies

Cos estrany

Malaltia pulmonar intersticial

Tromboembolisme pulmonar

Broncoaspiració

Disfunció de les cordes vocals

Hiperventilació

 Monitoratge de l'asma

En la major part dels pacients és suficient un monitoratge basat en el control dels símptomes. S'ha de considerar un major control en individus amb mala funció pulmonar i amb història d'exacerbacions l'últim any. En atenció primària es recomana almenys una revisió rutinària i avaluar específicament:

  • El control simptomàtic: es recomana realitzar preguntes directes i no massa obertes que poden subestimar la simptomatologia.
  • La funció pulmonar: per espirometria o peak-flow. Un empitjorament de la funció pulmonar ens ha de fer revisar el tractament i plantejar-nos patologies associades (molt freqüent la coexistència d'MPOC).
  • Exacerbacions, necessitat de corticoides orals i temps de baixa laboral des de l'última avaluació.
  • Tècnica d'inhalació.
  • Amb quina freqüència necessita broncodilatadors.
  • Existència d'un pla d'autocures.

 Classificació

1. Asma intermitent:5

  • Símptomes < 1/setmana
  • Exacerbacions de curta durada
  • Símptomes nocturns < 2/mes
  • FEV1 > 80% del teòric
  • Variabilitat del FEV1 < 20%

2. Asma lleu persistent

  • Símptomes > 1/setmana però < 1/dia
  • Exacerbacions que afecten l'activitat i el son
  • Símptomes nocturns > 2/mes
  • FEV1 > 80% del teòric
  • Variabilitat del FEV1 20-30%

3. Asma moderada persistent

  • Símptomes diaris
  • Exacerbacions que afecten l'activitat i el son
  • Símptomes nocturns > 1/setmana
  • Aplicació diària d'agonistes B2 d'acció curta
  • FEV1 60-80% del teòric
  • Variabilitat del FEV1 > 30%

4. Asma greu persistent

  • Símptomes diaris
  • Exacerbacions freqüents
  • Símptomes freqüents nocturns
  • Limitació per a l'activitat física
  • FEV1 < 60% del teòric
  • Variabilitat del FEV1 > 30%

 Criteris de derivació

  • Dubte diagnòstic/troballes clíniques inesperades (crepitants, cianosi...)
  • FEV1 o Peak flow atípics per al quadre clínic
  • Sospita d'asma ocupacional
  • Clínica persistent (no episòdica), no associada a sibilants o unilateral.
  • Estridor
  • Dolor toràcic fora de les exacerbacions o atípic (sibilants fixes o unilaterals).
  • Producció crònica d'esput.
  • Símptomes sistèmics importants: pèrdua de pes, miàlgies, febre, etc...
  • Associació a pneumònies de difícil resolució.
  • Ombres a la radiografia
  • Marcada eosinofília en sang (>1x10 g/l)
  • Pobra resposta al tractament o exacerbacions severes

 Tractament

Objectiu del tractament

  • Control dels símptomes (diürns, nocturns i induïts per exercici)
  • Prevenció de les exacerbacions
  • Assolir la millor funció pulmonar possible (FEV1 > 80% de referència si és possible)
  • Minimitzar els efectes secundaris

Principis generals:

Consideracions a l'inici del tractament:

  • Es defineixen esglaons de tractament en funció de la gravetat clínica.
  • Començar per l'esglaó més adequat a l'estat clínic inicial (al diagnòstic) per assolir un control precoç.

Consideracions durant el manteniment del tractament:

  • Baixar d'esglaó quan el control és bo.
  • La reavaluació dels pacients amb bon control és important (control òptim d'efectes secundaris). Per a decidir quin fàrmac disminuir i a quina dosi cal tenir en compte la severitat de l'asma, els efectes secundaris, el benefici aconseguit i les preferències del pacient.
  •  Els corticoides inhalats s'han de re-avaluar cada 3 mesos. No s'ha de reduir més del 25-50% en cada avaluació.
  • Pujar d'esglaó sempre que la clínica ho requereixi.

L'asma induïda per l'exercici és un signe de mal control i obliga a revisar el tractament basal. Els inhaladors beta-2 de curta durada són l'elecció per a abans de la realització de l'exercici (grau de recomanació A) [2]. És un problema freqüent en pacients amb corticoides inhalats i beta 2 de curta durada que es controlen bé en qualsevol altre camp. En aquest cas caldria plantejar afegir-ne un dels següents:

  • Antagonistes de receptors de leucotriens (grau de recomanació A) [3]
  • Beta2 d'acció llarga (grau de recomanació A) [3]
  • Cromones (grau de recomanació C)
  • Beta 2 via oral (grau de recomanació A) [3]
  • Teofil·lines (grau de recomanació C)

Tractament de base de l'asma

Els fàrmacs d'elecció (dins del seu grup) s'han triat seguint les recomanacions del servei de farmàcia de l'ICS, cap associació de principis actius està recomanada.

El tractament en cada cas dependrà del grau de control de l'asma resumit a la següent taula:

Criteris de control de l'asma segons la GINA 

Característica

Controlat

Parcialment controlat

Mal controlat

Símptomes diürns

≤ 2/setmana

> 2/setmana

 

 

 

 

 

 

 

 

≥ 3 característiques de l'asma parcialment controlada en 1 setmana

Símptomes nocturns

cap

qualsevol

Limitació d'activitats

cap

qualsevol

Necessitat de rescat

≤ 2/setmana

> 2/setmana

Exacerbacions

cap

≥ 1/any

Funció pulmonar

normal

< 80% del teòric

1 en qualsevol setmana

Els esglaons terapèutics van afegint la medicació en funció del grau de control de l'asma, sense invalidar la que es recomana a l'esglaó anterior.

 

  1. Primer esglaó: asma lleu intermitent
    • Beta 2 d'acció curta a demanda (A) [2,4-5]. Salbutamol o terbutalina inhalats.
    • Si les necessitats superen les 10-12 inhalacions diàries, passar al segon esglaó encara que es controlin els símptomes (B) [3]. Alguns estudis indiquen un benefici en introduir en aquest esglaó la corticoteràpia inhalada. La indicació està sent revisada sense que per ara puguin canviar-se les recomanacions.
  2. Segon esglaó: necessitat de tractament basal preventiu
    • Corticoide inhalat 400-800 mcg/dia (A) [3,6-8]. En dues dosis (dosi única només en control òptim). Interval 200-800 mcg al dia, segons severitat de la clínica i ajustant sempre a la mínima dosi eficaç (A). [3
    • Budesonida o beclometasona inhalades. 200 mcg/12 hores d'inici i anar augmentant fins a 400 mcg/12horas si no es controlen els símptomes.
  3. Tercer esglaó: necessitat d'afegir tractament
    • Beta 2 d'acció llarga (A) [3,9-10]. Salmeterol 50 mcg/12hores o formoterol 12-24 mcg/12hores.
    • Si existeix benefici però encara el control és inadequat: augmentar el corticoide inhalat (budesonida o beclometasona) a 800 mcg/dia (400 mcg/12horas) si encara no ho estava.
    • Si no hi ha resposta als beta2: retirar beta2 i augmentar el corticoide inhalat a 800 mcg/día. Si el control encara és inadequat provar altres teràpies: antagonistes de receptors de leucotriens, teofil·lines d'alliberament prolongat.
  4. Quart esglaó: mal control persistent
    • Pujar la dosi de corticoide inhalat (budesonida o beclometasona, 1000 mcg/12hores) fins a 2000 mcg/dia (D).
    • Afegir un quart fàrmac (D): antagonistes de receptors de leucotriens, teofil·lines d'alliberament prolongat, comprimits beta 2.
  5. Cinquè esglaó: ús freqüent o continu de corticoteràpia oral
    • Ús de corticoteràpia oral a les mínimes dosis per a control de símptomes (prednisolona)
    • Més de 3 mesos suposa risc de complicacions sent les més importants: alteració de tensió arterial, reducció de la mineralització òssia i possibilitat de diabetis esteroïdea.
    • Mantenir corticoides inhalats fins a 2000 mcg/dia (budesonida o beclometasona 1000 mcg/12hores), per reduir en la mesura possible la dosi de corticoides orales (A).[6-7]
    • En cas de contraindicació de beta-bloquejants, inclosos els d'ús tòpic:
      • Provar durant 6 setmanes amb antagonistes de receptors de leucotriens, teofil·lines d'alliberament prolongat o beta 2 d'acció llarga, si no disminueixen la necessitat de corticoides retirar.
    • Derivació a l'especialista.

Després d'un estudi realitzat al 2007 [11] l'Agència Reguladora del Medicament del Regne Unit (Medicine and Healthcare products Regulatory Agency (MHRA) recomana que els inhaladors β2 d'acció llarga només es comencin en pacients que ja prenen corticoides inhalats. Els corticoides inhalats no s'han de retirar.

S'han provat noves teràpies amb heli i furosemida inhalada. Per ara no existeix suficient evidència per poder recomanar-les.

Tractament de les exacerbacions

  • Un pacient amb asma severa i un o més factors psicosocials adversos (malaltia psiquiàtrica, drogues d'abús, atur) té major risc de mort (B).
  • El pacient amb asma de risc (brittle asthma) o una crisi asmàtica gairebé fatal en alguna ocasió, ha de romandre indefinidament sota supervisió del subespecialista.
  • Els pacients que han requerit ingrés hospitalari per crisi asmàtica severa han de ser seguits pel pneumòleg almenys un any.

Exploracions a realitzar en una crisi asmàtica per a valorar el risc 

Exploració

Comentari

Nivell

Troballes clíniques

Dispnea severa, taquipnea, taquicàrdia, tòrax silent, hipofònesi, cianosi o estat de xoc. Cap d'ells és específic ni la seva absència exclou el diagnòstic d'asma severa.

AP

PEF o FEV1

FEV1 o PEF expressat en % respecte a la seva millor mesura anterior és el més clínicament rellevant. En absència d'aquesta dada usar el % del predictible (consultar taules o el calculador online del peack flow).

AP

SatO2

Mesurat per pulsioxímetre. Mantenir saturació > 92%. Serveix per adequar l'oxigenoteràpia i decidir la necessitat de gasometria arterial.

AP

Gasometria arterial

Necessària si la saturació d'oxigen és menor a 92% o existeix qualsevol característica de crisi amb compromís vital.

Hospital

Radiografia tòrax

Només si se sospita pneumomediastí a pneumotòrax, condensació, característiques de crisi amb compromís vital, resposta al tractament insatisfactòria, necessitat de ventilació.

AP o Hospital

 Maneig de la crisi asmàtica

Avaluació inicial

 

 

Crisi lleu (PEF postB2 > 80%)

 

Crisi moderada (PEF postB2 60-80%-80)

 

Crisi greu (PEF postB2 < 60%)

Salbutamol 600 mcg (6 pufs)

Terbutalina 1500 mcg (6 pufs)

 

Afegir metilprednisolona im. (1-2 mg/kg)

 

Associar bromur d'ipratropi 80-120 mcg (4-6 pufs)

Associar O2 a fluxos alts (<4 l) en màscara amb efecte Venturi

 

 

Reavaluar en 30 minuts

Repetir dosi (fins a 3 vegades)

 

Reavaluar

 

Derivar a l'hospital

 

 

 

Si bona resposta:

prednisona 1 mg/kg en pauta descendent.

Si no hi ha resposta o és parcial: derivar l'hospital

 

Si bona resposta:

prednisona 1 mg/kg en pauta descendent.

Si no hi ha resposta o és parcial: derivar l'hospital

 

 

  • Seran donats d'alta, excepte que existeixi una altra raó per a l'ingrés, aquells pacients que el peak flow sigui > 75% després d'una hora de tractament (C). El peak-flow es refereix sempre al % dels peak flow basals del pacients si es coneixen, i en el seu defecte al % dels valors esperables (taula).
  • L’antibioteràpia no està indicada de rutina (B).
  • La hipòxia és molt freqüent en pacients amb crisis asmàtiques. S'ha de mantenir una saturació d'oxigen del 94-98% mitjançant l'oxigenoteràpia amb màscara tipus Venturi. Si no es disposa de pulsioxímetre l'oxigenoteràpia s'ha de començar de totes maneres de manera preventiva.

Maneig de l'asma durant l'embaràs

Canvis fisiològics durant la gestació poden empitjorar o millorar l'asma. La gestació afecta el curs de l'asma i l'asma pot influir en els resultats de la gestació. 

Situació

Comentari

Tractament farmacològic

  • Els beta 2 agonistes inhalats, esteroides inhalats i les teofil·lines orals i intravenoses poden usar-se normalment (C).
  • Els corticoides orals s'han d'usar sempre que estiguin indicats (C).
  • No començar antagonistes de receptors de leucotriens durant la gestació. Tampoc s'han de retirar si han demostrat una millora en ser afegits abans de l'embaràs (D).

Crisi asmàtica

  • El tractament farmacològic és el mateix que en la dona no embarassada (C).
  • Ha de ser considerada una urgència i derivar-la a l'hospital per a tractament intensiu precoç. La saturació s'ha de mantenir > 95% amb l'oxigenoteràpia (D).
  • Es requereix monitoratge fetal. Les dones amb mal control de la seva patologia de base han de ser controlades conjuntament per pneumologia i ginecologia.

Durant el part

  • Si es requereix anestèsia és preferible un bloqueig regional que una anestèsia general (C).
  • Extremar la precaució en l'ús de prostaglandines pel risc d'induir broncoconstricció (D).
  • Les crisis asmàtiques són infreqüents durant el part. S'ha de continuar amb la medicació habitual durant el mateix. Si s'ha pres prednisolona a dosis > 7,5mg/dia més de 15 dies s'ha de perfondre hidrocortisona 100 mg/6-8 h endovenosa durant el part.
  • En absència d'asma severa, la cesària segueix les seves indicacions habituals.

Durant la lactància

  • Usar la mateixa medicació que l'habitual (C).
  • Animar a la lactància materna (C).
  • Consell pregestació a les dones amb asma, remarcant la importància i seguretat de seguir amb el seu tractament per mantenir un bon control de la malaltia (D).
  • Seguiment de les dones embarassades amb asma perquè cada canvi en l'evolució de la seva patologia s'acompanyi d'un canvi de pauta adequat (C). Informar a les dones embarassades fumadores i amb asma del perill que fumar suposa per a elles mateixes i els seus nadons. Donar un suport apropiat per a la deshabituació tabàquica.

Tractament no farmacològic

  • Hi ha un interès creixent en els factors que, si s'evitessin, facilitarien el maneig de l'asma i que, potencialment, podrien modificar la seva etiologia. L'evidència d'aquests acostaments falta en moltes ocasions i es requereixen més estudis per poder arribar a una recomanació.

Prevenció primària 

 

Resultats de les investigacions

Recomanació

Evitar al·lèrgens

Assaigs en procés

Evidència insuficient per a fer una recomanació

Lactància

Evidència en la protecció dels sibilants precoços en nadons

La lactància ha de ser recomanada (A) [12-13]

Llet amb fórmula modificada

Estudis insuficients

Cap

Modificacions dietètiques

Assaigs en procés

Evidència insuficient per a fer una recomanació

Immunoteràpia

Assaigs acabats i en procés

Evidència insuficient per a fer una recomanació

Exposició precoç a productes microbians

Assaigs amb diferents exposicions microbianes en procés

Evidència insuficient per a fer una recomanació

Fumar durant l'embaràs o el període neonatal primerenc

Els estudis suggereixen una associació amb l'augment del risc de sibilàncies en el nen

Els pares fumadors han de ser informats dels efectes adversos sobre els seus fills

 Prevenció secundària 

 

 

Resultats de les investigacions

 

Recomanació

Evitar al·lèrgens

 

Pot ajudar en la severitat

Evidència insuficient per a fer una recomanació

Pol·lució de l'aire

Associació amb l'agreujament de la malaltia

Es necessiten més estudis. Els pacients amb asma haurien de tenir accés a conèixer el nivell de pol·lució (Generalitat de Catalunya: informació de la qualitat de l'aire)

Àcars i els seus productes a la llar

Reduir els nivells pot ajudar. No hi ha evidència que intervencions particulars redueixin els nivells el suficient com per ajudar a disminuir la clínica d'asma

En famílies implicades les múltiples accions per reduir l'exposició poden ajudar

Mascotes

No hi ha assaigs sobre si s'ha de deixar de conviure amb les mascotes. En qualsevol cas, si no es té gat i es té asma, no s'hauria de tenir.

Han de ser retirades si s'evidència al·lèrgia de l'asmàtic a l'animal.
Si no hi ha mascota, possiblement sigui millor no comprar-ne una.

Fumar

L'exposició al tabac a casa contribueix a empitjorar la severitat de l'asma infantil.
Fumar durant la adolescència augmenta el risc d'asma persistent

Deixar de fumar ha de ser recomanat

Immunoteràpia

Benefici demostrat en asma al·lèrgica en poblacions determinades

No és possible fixar una recomanació amb la teràpia actual

 Medicines complementàries i alternatives 

 

Resultats de les investigacions

Recomanació

Acupuntura

Petits beneficis en alguns pacients

Evidència insuficient per a fer una recomanació

Ioga i Buteyco (exercicis respiratoris)

Petits i equívocs beneficis en algunes persones en 2 assaigs

Evidència insuficient per a fer una recomanació

Quiropràctrica

No beneficis

No recomanat

Teràpia familiar

Possibles beneficis en alguns subjectes

En l'asma infantil de difícil maneig, pot intentar-se com a coadjuvant al tractament farmacològic.

Herbes i medicina tradicional xinesa

Beneficis variables

La qualitat dels assaigs i els pacients que podrien beneficiar-se no està prou clar com per a fer una recomanació.

Homeopatia

Beneficis menors en alguns pacients

Evidència insuficient per a fer una recomanació

Hipnosi

Petit benefici en pacients susceptibles

Evidència insuficient per a fer una recomanació

Ionitzadors

Un estudi suggereix implicació en aparició de tos nocturna

No evidència de benefici. Suggerit un efecte advers.

Teràpia d'exercici físic

Millora la forma física. No efectes específics sobre l'asma

Cap.

Dieta 

 

Resultats de les investigacions

Recomanació

Olis de peix i greixos saturats

Els estudis suggereixen efectes negatius

No recomanat el seu ús

Suplements minerals

En limitats estudis d'intervenció suggereixen menyspreables mínims beneficis

Evidència insuficient per a fer una recomanació

Pèrdua de pes

Un estudi suggereix millora en pacients obesos

Es recomana control de pes en pacients obesos (C)

Altres intervencions 

 

Resultats de les investigacions

Recomanació

Grans altures i espeleoteràpia

Assaigs i una revisió suggereixen beneficis a curt termini de petita magnitud

Evidència insuficient per fer una recomanació

Tractament de RGE

Estudis i una revisió suggereixen millores del reflux que no es relacionen amb millores en la clínica d'asma

El tractament de l'RGE no prediu un millor control de l'asma

 Fàrmacs i vies d'administració

Agonistes B2 d'acció curta

 

Fàrmac

Dosi mínima

Dosi màxima

Nom comercial

Salbutamol

100-200 mcg (1-2 pufs)/ 4-6 h

1,6 mg/d (16 pufs)

EFG, Ventolin, Buto Asma®

Terbutalina

500 mcg (1 puf)/6h

6 mg/d (12 pufs)

Terbasmin Turbuhaler®

Agonistes B2 d'acció llarga

 

Fàrmac

Dosi mínima

Dosi màxima

Nom comercial

Formoterol

12-24 mcg (1-2 pufs)/12h

48 mcg/d (i 72 mcg/d dos dies a la setmana)

EFG, Oxis Turbuhaler®, Broncoral®, Foradil®

Salmeterol

50 mcg (2 pufs de 25 mcg o 1 alvèol de 50 mcg)/12h

100 mcg/12h

Serevent®, Serevent Accuhaler®, Inaspir®, Betamican®, Beglan®

Anticolinèrgics

 

Fàrmac

Dosi mínima

Dosi màxima

Nom comercial

Ipratropi

20-40 mcg (1-2 pufs)/6-8 h

240 mcg (12 pufs)/d

Atrovent®

Tiotropi

18 mcg/24h

18 mcg/24h

Spiriva®

Corticoides

 

Fàrmac

Dosi mínima

Dosi màxima

Nom comercial

Beclometasona

100 mcg/6-8h

250-500 mcg/6-12 h

Becloforte®, Beclo Asma®, Becotide®

Budesonida

200-400 mcg/6-12 h

1,6 mg/d

EFG, Miflonide®, Pulmicort®, Ribujet®

Fluticasona

100-250 mcg/12h

500-1000 mcg/12h

Flixotide®, Flusonal®, Inalacor®

D'altres

 

Fàrmac

Dosi mínima

Dosi màxima

Nom comercial

Cromoglicat

20 mg/6h o 15' abans de l'exercici

Igual

Alergocrom®, Frenal®, Nebulasma®

Montelukast

10 mg/24h a la nit

Igual

Singulair®

 Nivells d'evidència

Els graus de força de recomanació utilitzats en aquesta guia estan basats en els Strength-of-Recommendation Taxonomy (SORT) definits a continuació [14]:

Graus de força de recomanació 

Força de recomanacióDescripció
[A] Recomanació basada en evidència consistent, de bona qualitat, orientada al pacient
[B] La recomanació es basa en evidència inconsistent o de limitada qualitat, orientada al pacient
[C] La recomanació es basa en consensos, pràctica habitual, opinió, evidència orientada a la malaltia o estudis de casos

L'evidència orientada al pacient mesura resultats d'interès per als pacients (com la mortalitat o la qualitat de vida). L'evidència orientada a la malaltia mesura resultats intermedis o fisiològics que poden o no suposar una millora per al pacient (com poden ser la tensió arterial o l'hemoglobina glicada).

 Canvis respecte la versió anterior

  • Petits canvis de redacció per tal d'augmentar la claredat expositiva.
  • Introducció: s'han afegit l'hiperreactivitat bronquial i inflamació com components de la malaltia.
  • Diagnòstic: l'espirometria ha substituït a la variabilitat del peak flow com a "gold estàndard" en el diagnòstic basal de l'asma.
  • Criteris de derivació: s'han afegit nous criteris.
  • Secció nova: monitoratge de l'asma.
  • Tractament farmacològic: s'afegeix un nou estudi sobre el tractament amb β2 agonistes de llarga durada i l'evidència existent sobre noves teràpies en estudi.
  • Tractament en exacerbacions: s'ha emfatitzat la importància de l'oxigenoteràpia.

 Conflicte d'interessos

Cap.


 Referències

  1. British Guideline on the Managment of Asthma. Scottish Intercollegiate Guidelines Network y la British Thoracic Society. 2008; link
  2. North of England evidence based guidelines development project: summary version of evidence based guideline for the primary care management in adults. North of England Asthma Guideline Development Group. BMJ (Clinical research ed.). 1996 Mar 23; 312 (7033) :762-6. link
  3. Pharmacological management of asthma. SIGN. 2002; link
  4. Walters EH and Walters J. Inhaled short acting beta2-agonist use in asthma: regular vs as needed treatment. Cochrane database of systematic reviews (Online). 2000; (4) :CD001285. link
  5. Dennis SM, Sharp SJ, Vickers MR, Frost CD, Crompton GK, Barnes PJ and Lee TH. Regular inhaled salbutamol and asthma control: the TRUST randomised trial. Therapy Working Group of the National Asthma Task Force and the MRC General Practice Research Framework. Lancet. 2000 May 13; 355 (9216) :1675-9. link
  6. Adams NP, Bestall JB and Jones PW. Inhaled beclomethasone versus placebo for chronic asthma. Cochrane database of systematic reviews (Online). 2000; (4) :CD002738. link
  7. Adams NP, Bestall JC, Jones PW, Lasserson TJ, Griffiths B and Cates C. Inhaled fluticasone at different doses for chronic asthma in adults and children. Cochrane database of systematic reviews (Online). 2005 Jul 20; (3) :CD003534. link
  8. Calpin C, Macarthur C, Stephens D, Feldman W and Parkin PC. Effectiveness of prophylactic inhaled steroids in childhood asthma: a systemic review of the literature. The Journal of allergy and clinical immunology. 1997 Oct; 100 (4) :452-7. link
  9. Kips JC and Pauwels RA. Long-acting inhaled beta(2)-agonist therapy in asthma. American journal of respiratory and critical care medicine. 2001 Sep 15; 164 (6) :923-32. link
  10. Becker AB and Simons FE. Formoterol, a new long-acting selective beta 2-adrenergic receptor agonist: double-blind comparison with salbutamol and placebo in children with asthma. The Journal of allergy and clinical immunology. 1989 Dec; 84 (6 Pt 1) :891-5. link
  11. Medicines and Healthcare products Regulatory Agency. Long-acting ?2-agonists: reminder for use in children and adults. Drug safety update. 09/2010; 4 (2) link
  12. Gdalevich M, Mimouni D and Mimouni M. Breast-feeding and the risk of bronchial asthma in childhood: a systematic review with meta-analysis of prospective studies. The Journal of pediatrics. 2001 Aug; 139 (2) :261-6. link
  13. Wright AL, Holberg CJ, Taussig LM and Martinez FD. Factors influencing the relation of infant feeding to asthma and recurrent wheeze in childhood. Thorax. 2001 Mar; 56 (3) :192-7. link
  14. Ebell MH, Siwek J, Weiss BD, Woolf SH, Susman J, Ewigman B and Bowman M. Strength of recommendation taxonomy (SORT): a patient-centered approach to grading evidence in the medical literature. American family physician. 2004 Feb 1; 69 (3) :548-56. link
  15. Brocklebank D, Ram F, Wright J, Barry P, Cates C, Davies L, Douglas G, Muers M, Smith D and White J. Comparison of the effectiveness of inhaler devices in asthma and chronic obstructive airways disease: a systematic review of the literature. Health technology assessment (Winchester, England). 2001; 5 (26) :1-149. link
  16. Cates CC, Bara A, Crilly JA and Rowe BH. Holding chambers versus nebulisers for beta-agonist treatment of acute asthma. Cochrane database of systematic reviews (Online). 2003; (3) :CD000052. link
 
Web Mèdica Acreditada. Veure més informació